★★★★★★★★★★
Kallifatides parla de mares, fills i tot eixe embolic emocional que arrosseguem tota la vida. Filosofia, amor, frustració i tot amb eixa elegància dolorosa que et fa sospirar mentre dissimules la llagrimeta.
Etiqueta: Narrativa
«Memorias del subsuelo», Fiódor M. Dostoievski
★★★★★★★★★★
Siempre me ha dado reparo decir que me gusta Dostoievski, es como si al decirlo la gente te señale como pedante o esnob. Sin embargo, no puedo evitarlo, me encantan todas sus novelas; y «Memorias del subsuelo» es una de mis grandes favoritas.
«La muerte de Iván Ilich», Lev Tolstói
★★★★★★★★★★
Si lees «La muerte de Iván Ilich» y no te sacude por dentro, algo no encaja. Tolstói nos cuenta la historia de un hombre que parecía tenerlo todo bajo control: una carrera exitosa, una vida acomodada, una familia respetable.
«Expiación», Elizabeth von Arnim
★★★★★★★★☆☆
Si creías que el drama familiar y la culpa eran exclusivos de las sobremesas navideñas, «Expiación» viene a demostrarte que no: también caben en un jardín inglés, con crepúsculos y reproches educados incluidos.
«La ciudad y los perros», Mario Vargas Llosa
★★★★★★★★★★
¡Qué lectura más increíble ha sido «La ciudad y los perros»! Es impresionante lo bien que escribe Vargas Llosa. Y mira que la cosa no empezó, lo que se dice, bien. Las primeras 50 páginas me resultaron profundamente desagradables y me incomodaron enormemente.
«Les nostres riqueses», Kaouther Adimi
★★★★★★★★★☆
De vegades, un llibre arriba a tu sense avís i acaba sorprenent-te de la millor manera. «Les nostres riqueses» de Kaouther Adimi ha estat una d’aquelles troballes que es converteixen en un veritable tresor. No sabia res sobre la novel·la ni l’autora abans de començar a llegir-la, i potser per això l’impacte ha estat encara més gran. El que he trobat a les seues pàgines ha estat una història fascinant que entrellaça el passat i el present, la literatura i la memòria, en un homenatge als llibres i als qui els estimem.
«La casa de les belles adormides», Yasunari Kawabata
★★★★★★★★☆☆
En «La casa de las bellas durmientes», Yasunari Kawabata nos mete en un mundo silencioso y perturbador, donde la soledad, el deseo y la nostalgia se entrelazan de una forma tan delicada como inquietante.
«Cómo cambia el mar», Elizabeth Jane Howard
★★★★★★★★☆☆
Una pareja elegante, una institutriz joven y el mar griego como fondo para una crisis emocional silenciosa. Si pensabas que el drama venía con gritos, Elizabeth Jane Howard te demuestra que el silencio puede ser mucho más letal.
«La perla», John Steinbeck
★★★★★★★★☆☆
Tot i la brevetat de «La perla» de John Steinbeck, aquesta història m’ha deixat una empremta profunda. És com un d’aquells contes que semblen simples, però amaguen un missatge demolidor. Inspirada en una llegenda mexicana, l’obra presenta una faula moral sobre l’ambició, la cobdícia i les conseqüències del desig humà.
«El desert dels Tàrtars», Dino Buzzati
★★★★★★★★★☆
«El desert dels Tàrtars» de Dino Buzzati és un llibre que, sense grans girs o explosions narratives, m’ha sacsejat l’ànima. La història segueix el tinent Giovanni Drogo, un jove oficial que arriba a la Fortalesa Bastiani amb la idea de passar-hi poc temps abans de continuar amb la seua vida. Però els dies es converteixen en mesos, els mesos en anys, i sense adonar-se’n, queda atrapat en una espera interminable, anhelant una guerra, una gesta, o qualsevol cosa que done sentit a la seua existència.
«Diario de un hombre superfluo», Iván Turguénev
★★★★★★★★★★
«Diario de un hombre superfluo» es una historia breve, pero llena de tristeza, que nos sumerge en la mente de alguien que siente que su vida ha pasado sin pena ni gloria. Publicada en 1850, es una de las obras más representativas del escritor ruso Iván Turguénev.
«La presonera», Marcel Proust
★★★★★★★★★★
Com cada any, reprenc la lectura de «A la recerca del temps perdut», aquesta vegada amb el cinqué volum, «La presonera» (a les edicions de l’editorial Viena correspon al nové i al dècim). Si a «Sodoma i Gomorra» Proust ens va mostrar el germen de l’obsessió del narrador per Albertine, en aquest volum aquesta obsessió s’ha convertit en un laberint del qual sembla impossible sortir. Aquí, el narrador, completament atrapat en el seu amor obsessiu per Albertine, la manté pràcticament tancada a casa seua, tractant de controlar-la mentre es consumeix en la seua pròpia gelosia i inseguretats.
Expecto Lectronum 