«La ciutat», William Faulkner

★★★★★★★★★☆
«La ciutat», el segon lliurament de la «Trilogia dels Snopes», on Faulkner decideix que una història senzilla sobre l’ambició i la corrupció en un petit poble meridional simplement no és suficient. No, ell ens regala múltiples narradors amb la seua pròpia veu cadascun, una prosa densa i una estructura que desafia qualsevol intent de lectura ràpida. Per què fer les coses fàcils quan es poden fer difícils i laberíntiques?

«El soroll i la fúria», William Faulkner

★★★★★★★★★★
Hi ha llibres que un no llegeix, sinó que experimenta. «El soroll i la fúria» és un d’ells. És un remolí de paraules que no sempre s’entenen, però que colpegen amb força i fan mal tant emocionalment com físicament. Faulkner va fer un pas més enllà de la literatura i va destil·lar el temps, la memòria i la desesperació en tinta, i el va abocar sobre pàgines, cobrant vida amb cada frase llegida.

«Llum d’agost», William Faulkner

★★★★★★★★★★
«Llum d’agost» m’ha atrapat des del principi fins al final i m’ha obert una porta a un món sencer, ple de llums i ombres, de bellesa i tragèdia. Aquesta novel·la de William Faulkner no és una lectura fàcil, però sí una d’aquelles experiències que deixen empremta.

«El llogaret», William Faulkner

★★★★★★★★★☆
Llegir «El llogaret» de William Faulkner és com endinsar-te en un pantà literari del sud dels Estats Units: calorós, espès, ple de mosquits en forma de frases subordinades i amb una sensació constant que estàs seguint el rastre d’alguna cosa que no saps ben bé què és… però que segurament fa olor de suor i oportunisme.