Etiqueta: Kazuo Ishiguro

«Klara i el sol», Kazuo Ishiguro

★★★★★★★★★★
Què pot eixir malament d’un món tecnològic, nens modificats genèticament i robots empàtics? Exacte: tot. Si vols replantejar-te la humanitat des d’un circuit, aquesta és la teua. Ishiguro, el mestre de la tristesa amb educació. Però tranquil, que no ploraràs… massa.

«El gegant enterrat», Kazuo Ishiguro

★★★★★★★★★☆
Una faula filosòfica amb boira i cavallers amb artrosi. No és fantasia, és Ishiguro. El gegant enterrat és com fer senderisme emocional amb dues persones grans que parlen poc però et fan plorar. Ei, però hi ha un drac… tot i que deprimit.

«No em deixis mai», Kazuo Ishiguro

★★★★★★★★★★
Pareix un llibre de ciència-ficció, però t’arranca l’ànima amb la calma britànica d’un te amb galetes. I sí, acabaràs plorant. Però en silenci i amb dignitat. I el pitjor? Que li dones les gràcies. Amb llàgrimes, però li les dones.

«Pálida luz en las colinas», Kazuo Ishiguro

★★★★★★★★☆☆
Ishiguro debuta con una novela llena de silencios, recuerdos y sutiles puñaladas emocionales. Si buscas respuestas claras, huye. Si te gusta sufrir con elegancia, adelante.

«El que resta del dia», Kazuo Ishiguro

★★★★★★★★★★
Un llibre on no passa (gairebé) res, però sents que t’ha remogut per dins com si t’hagueren passat un corró emocional per sobre. Tranquil·lament devastador. Com una punyalada amb guants de seda. I tu encara dius gràcies. Amb accent britànic. Una joia silenciosa.