«El museo de la rendición incondicional», Dubravka Ugrešić

★★★★★★★★☆☆
¿Museo? Sí. ¿Rendición? También. Ugrešić convierte el exilio en arte y la melancolía en postales rotas. Aquí no se viene a entenderlo todo, sino a aceptar que la memoria es un campo de batalla mal señalizado.

«Mares i fills», Theodor Kallifatides

★★★★★★★★★★
Kallifatides parla de mares, fills i tot eixe embolic emocional que arrosseguem tota la vida. Filosofia, amor, frustració i tot amb eixa elegància dolorosa que et fa sospirar mentre dissimules la llagrimeta.

«El refugi del temps», Georgi Gospodínov

★★★★★★★★★☆
«El refugi del temps» ha estat una lectura que m’ha captivat de principi a fi. És el primer llibre que llegesc de Georgi Gospodínov, i, sincerament, no serà l’últim. La seua manera d’explorar el temps, la memòria i la identitat col·lectiva és tan fascinant que m’ha deixat amb ganes de descobrir més d’aquest autor tan original.

«El fallo», Antonis Samarakis

★★★★★★★★★☆
Un clásico moderno sobre errores, sospechosos y funcionarios que no entienden razones. Si alguna vez te peleaste con un trámite absurdo, «El fallo» te hará reír… y luego llorar. Porque pensar, ya sabes, es peligroso.

«La tercera boda», Kostas Taktsís

★★★★★★★☆☆☆
¿Dramas matrimoniales? Ekaterini se los merienda de tres en tres. Una novela cargada de ironía feroz, desastres vitales y ese humor negro que convierte la miseria en literatura vibrante. Bienvenido a la tragicomedia griega definitiva.