★★★★★★★★☆☆
Una novela donde fracasar es un arte, Glenn Gould es Dios y Thomas Bernhard te grita durante 150 páginas. No fue fácil leerlo, pero sobreviví. Y lo peor: me encantó.
Etiqueta: Literatura germánica
«El tambor de hojalata», Günter Grass
★★★★☆☆☆☆☆☆
Un niño que no crece, un tambor que no calla y una novela que empieza genial… hasta que se le va la baqueta. El tambor de hojalata es una genialidad que tamborilea demasiado.
«El castell», Franz Kafka
★★★★★☆☆☆☆☆
Un protagonista confós, una burocràcia eterna i un misteri que no es resol. Kafka escriu una novel·la on la trama es passeja, la conclusió no arriba i la desesperació és el protagonista real.
«L’enganyada», Thomas Mann
★★★★★★★★★★
Una novel·la sobre dones, desig i decadència, escrita per un home alemany amb molt per dir i poques presses. Si creus que la menopausa no pot ser matèria literària èpica, és que no has llegit «L’enganyada.»
«Amok», Stefan Zweig
★★★★★★★★★★
Stefan Zweig tiene algo que lo hace único. Puede que ninguno de sus libros esté en mi top 10 personal, pero su nombre nunca falta en mi lista de autores imprescindibles.
«Knulp», Hermann Hesse
★★★★★★☆☆☆☆
«Knulp» es una obra entrañable y melancólica de Hermann Hesse, publicada en 1915, que narra la vida errante de un vagabundo carismático y nostálgico. A través de tres relatos interconectados
«La mort a Venècia», Thomas Mann
★★★★★★★★★★
«La mort a Venècia» t’envolta d’una atmosfera tan intensa que gairebé pots sentir les olors, la llum i la tensió de les pàgines. Thomas Mann ens porta agafat de la mà per una Venècia sufocant i decadent, on l’escriptor Gustav von Aschenbach, un home seriós i disciplinat, es veu atrapat en una obsessió inesperada per la bellesa d’un jove Tadzio.
«El Doctor Faustus», Thomas Mann
★★★★★★★★★★
«El Doctor Faustus» de Thomas Mann és una d’aquelles novel·les que et deixen pensant molt de temps després d’haver-la acabat. Publicada el 1947, la història segueix la vida d’Adrian Leverkühn, un compositor brillant que fa un pacte amb el diable per assolir la grandesa musical. Però, com en qualsevol tracte amb el diable, el preu que cal pagar és altíssim.
«La muntanya màgica», Thomas Mann
★★★★★★★★★★
Llegir «La muntanya màgica» ha estat una d’aquestes experiències literàries que no oblidaré mai. Vaig començar el llibre pensant que seria una història pesada, però més o menys senzilla sobre un tipus que visitarà al seu cosí malalt a un sanatori als Alps… i vaig acabar trobant-me atrapat en un univers completament distint, on el temps sembla detenir-se i tot, absolutament tot, està carregat de significat.
«Els Buddenbrook», Thomas Mann
★★★★★★★★★★
«Els Buddenbrook» ha sigut el primer llibre que he llegit de Thomas Mann, un autor al qual li tenia un respecte —fins i tot una certa por— per la seua fama de ser dens, difícil i exigent. Sempre m’havia semblat que les seues obres eren només per a lectors molt experts o pacients, aquells capaços de desxifrar pàgines carregades de reflexions filosòfiques i estructures complexes.
Expecto Lectronum 