«L’home duplicat», José Saramago

★★★★★★★★★★
Un professor deprimit, un actor idèntic, una crisi existencial i molta ironia: Saramago ens demostra que trobar-se amb el teu doble pot ser més inquietant que descobrir que t’has acabat el paper de vàter.

«Assaig sobre la lucidesa», José Saramago

★★★★★★★★★☆
Quan tot un país vota en blanc, el govern s’espanta. Perquè clar, la democràcia està molt bé… fins que la gent la pren seriosament. Una sàtira política que fa més por que gràcia. O no.

«Assaig sobre la ceguesa», José Saramago

★★★★★★★★★★
Un llibre alegre com una missa de difunts: Saramago ens regala una rondalla apocalíptica on la ceguesa és blanca, però la misèria humana és negra com el carbó. Una teràpia de xoc per a idealistes i un regal per als cínics.

«Les intermitències de la mort», José Saramago

★★★★★★★★★☆
Quan la mort fa vaga, el caos arriba… però també l’humor negre, la crítica social i una reflexió que et deixa pensant si morir no era, en realitat, una idea força pràctica.

«Caín», José Saramago

★★★★★★★★☆☆
Caín mata el seu germà, discuteix amb Déu, i es passeja per l’Antic Testament amb la insolència d’algú que ha llegit el guió abans. Un viatge bíblic on el sentit comú és pecat mortal.