«El nen perdut», Thomas Wolfe

★★★★★★★★★★
«El nen perdut» és una novel·la curta, però immensa en emocions. Thomas Wolfe reconstrueix la figura del seu germà gran, mort quan tenia dotze anys per tifus, mitjançant una prosa carregada de nostàlgia i lirisme. No només és la història d’una pèrdua, sinó també la d’una recerca: la del nen que va ser, de la mirada innocent que ja no pot recuperar, d’un temps que es va esvair massa aviat.

«Solenoide», Mircea Cărtărescu

★★★★★★★★★☆
Hay libros que lees, disfrutas (o no) y sigues con tu vida. Hay otros que, como un virus latente, permanecen en tu memoria. Y luego está «Solenoide», que se mete en tu cabeza y se apropia de ella como un huésped insistente, un inquilino que no paga renta y que, de paso, te cambia la cerradura de la percepción de la realidad.

«Una qüestió personal», Kenzaburō Ōe

★★★★★★★★★★
Llegir «Una qüestió personal» no és simplement endinsar-se en una història; és sotmetre’s a una experiència desoladora, descarnada, que estripa la pell i exposa la ferida sense possibilitat de sutura. Bird, el seu protagonista, és un home a la vora de l’abisme.

«Amok», Stefan Zweig

★★★★★★★★★★
Stefan Zweig tiene algo que lo hace único. Puede que ninguno de sus libros esté en mi top 10 personal, pero su nombre nunca falta en mi lista de autores imprescindibles.

«Sóniechka», Ludmila Ulitskaya

★★★★★★★★☆☆
«Sóniechka» de Ludmila Ulitskaya es una de esas historias que te atrapan sin darte cuenta. Los personajes, aunque a veces raritos, son tan reales que podrías cruzártelos en la calle cualquier día.

«Los extraños», Jon Bilbao

★★★★★★★☆☆☆
La irrupción de lo extraño en la rutina es un tema recurrente en la literatura. En «Los extraños», Jon Bilbao demuestra que lo inquietante no necesita anunciarse con estridencias.

«Tiempos difíciles», Charles Dickens

★★★★★★★★★★
Si crees que los lunes son difíciles, espera a leer «Tiempos difíciles» de Charles Dickens. Publicada en 1854, esta novela es un tremendo guantazo literario contra la frialdad del utilitarismo y el despiadado mundo industrial.

«Klara i el sol», Kazuo Ishiguro

★★★★★★★★★★
Què pot eixir malament d’un món tecnològic, nens modificats genèticament i robots empàtics? Exacte: tot. Si vols replantejar-te la humanitat des d’un circuit, aquesta és la teua. Ishiguro, el mestre de la tristesa amb educació. Però tranquil, que no ploraràs… massa.

«Les ombres fugaces», Christian Guay-Poliquin

★★★★★★☆☆☆☆
Quan tot s’enfonsa –literalment i figuradament– i la llum no torna, només et queda confiar en desconeguts, caminar entre ombres i preguntar-te per què, exactament, no vas triar quedar-te al llit.