Etiqueta: Narrativa s. XXI

«El silenci», Don DeLillo

★★★★★★☆☆☆☆
Una apagada mundial, un sopar de Super Bowl sense Super Bowl, i gent mirant-se al mirall preguntant-se qui són. Don DeLillo ens porta un drama existencial curtet però que et deixa més fred que la nevera apagada.

«La llei del menor», Ian McEwan

★★★★★★★★☆☆
Qui vol aventures d’acció quan pots llegir sobre judicis, transfusions i matrimonis trencats? McEwan et porta de la mà a un món on els sentiments són més explosius que qualsevol persecució.

«L’última paraula», Hanif Kureishi

★★★★☆☆☆☆☆☆
«L’última paraula» promet secrets i intensitat, però acaba sent una marató d’avorriment. Kureishi, t’ho dic amb afecte: amb aquest llibre has aconseguit fer-me estimar més les instruccions del microones.

«Canto jo i la muntanya balla», Irene Solà

★★★★★★★★★★
Una novel·la que et fa parlar amb bolets, sospitar dels núvols i creure que les muntanyes tenen més vida interior que tu mateix. Irene Solà t’atrapa, t’eleva i et deixa meravellosament confós.

«L’home duplicat», José Saramago

★★★★★★★★★★
Un professor deprimit, un actor idèntic, una crisi existencial i molta ironia: Saramago ens demostra que trobar-se amb el teu doble pot ser més inquietant que descobrir que t’has acabat el paper de vàter.

«Leonora», Elena Poniatowska

★★★★★★★★☆☆
«Leonora» es la historia de una mujer que nunca quiso crecer y terminó convirtiendo su locura en arte. Poniatowska nos lleva de la mano —o del cuello— por un mundo donde la cordura siempre fue la gran intrusa.

«Un lloc anomenat Antany», Olga Tokarczuk

★★★★★★★★☆☆
Un poble que no surt als mapes, una xiqueta que veu massa, i una Nobel que escriu com si fos bruixa. Tokarczuk t’arrossega a Antany… i no te’n deixes anar tan fàcilment.

«La lucecita», Antonio Moresco

★★★★★★★★☆☆
En «La lucecita», un hombre solitario y su obsesión por una luz distante en el bosque se convierten en un viaje poético sobre la soledad y el deseo de conexión. ¡Apaga las luces y enciende tus ganas de leer!

«La classe de grec», Han Kang

★★★★★★★☆☆☆
Sempre que llegisc a Han Kang, sent que entre en un espai suspés entre la bellesa i el dolor. «La classe de grec» no n’ha estat l’excepció. És una novel·la breu, però profunda, a més de malenconiosa i plena de silencis, que explora el dolor, la pèrdua i la connexió humana a través del llenguatge. M’ha agradat, encara que per mi «Actes humans» continua sent la seua millor obra.

«Septología», Jon Fosse

★★★★★★★★★★
«Septología» es como quedarse atrapado en tus propios pensamientos… durante setecientas páginas. Y, sorprendentemente, no quieres escapar. Jon Fosse convierte la repetición y la duda en arte puro. Ideal para lectores pacientes (o masoquistas felices).

«Monasterio», Eduardo Halfon

★★★★★★★★☆☆
«Monasterio» ha sido mi primera incursión en la obra de Eduardo Halfon, y debo decir que su estilo narrativo me atrapó desde el principio. Su prosa es envolvente, contenida, con esa capacidad de decir mucho con pocas palabras.