★★★★★★★★☆☆
Un poble que no surt als mapes, una xiqueta que veu massa, i una Nobel que escriu com si fos bruixa. Tokarczuk t’arrossega a Antany… i no te’n deixes anar tan fàcilment.
Etiqueta: Narrativa s. XXI
«La lucecita», Antonio Moresco
★★★★★★★★☆☆
En «La lucecita», un hombre solitario y su obsesión por una luz distante en el bosque se convierten en un viaje poético sobre la soledad y el deseo de conexión. ¡Apaga las luces y enciende tus ganas de leer!
«La classe de grec», Han Kang
★★★★★★★☆☆☆
Sempre que llegisc a Han Kang, sent que entre en un espai suspés entre la bellesa i el dolor. «La classe de grec» no n’ha estat l’excepció. És una novel·la breu, però profunda, a més de malenconiosa i plena de silencis, que explora el dolor, la pèrdua i la connexió humana a través del llenguatge. M’ha agradat, encara que per mi «Actes humans» continua sent la seua millor obra.
«Septología», Jon Fosse
★★★★★★★★★★
«Septología» es como quedarse atrapado en tus propios pensamientos… durante setecientas páginas. Y, sorprendentemente, no quieres escapar. Jon Fosse convierte la repetición y la duda en arte puro. Ideal para lectores pacientes (o masoquistas felices).
«Monasterio», Eduardo Halfon
★★★★★★★★☆☆
«Monasterio» ha sido mi primera incursión en la obra de Eduardo Halfon, y debo decir que su estilo narrativo me atrapó desde el principio. Su prosa es envolvente, contenida, con esa capacidad de decir mucho con pocas palabras.
«Temporada de huracanes», Fernanda Melchor
★★☆☆☆☆☆☆☆☆
Vomitiva, desagradable, repugnante… No sé qué más calificativos darle. Y lo siento, porque tenía muchas ganas de que me gustara.
«Solenoide», Mircea Cărtărescu
★★★★★★★★★☆
Hay libros que lees, disfrutas (o no) y sigues con tu vida. Hay otros que, como un virus latente, permanecen en tu memoria. Y luego está «Solenoide», que se mete en tu cabeza y se apropia de ella como un huésped insistente, un inquilino que no paga renta y que, de paso, te cambia la cerradura de la percepción de la realidad.
«Los extraños», Jon Bilbao
★★★★★★★☆☆☆
La irrupción de lo extraño en la rutina es un tema recurrente en la literatura. En «Los extraños», Jon Bilbao demuestra que lo inquietante no necesita anunciarse con estridencias.
«Klara i el sol», Kazuo Ishiguro
★★★★★★★★★★
Què pot eixir malament d’un món tecnològic, nens modificats genèticament i robots empàtics? Exacte: tot. Si vols replantejar-te la humanitat des d’un circuit, aquesta és la teua. Ishiguro, el mestre de la tristesa amb educació. Però tranquil, que no ploraràs… massa.
«Les ombres fugaces», Christian Guay-Poliquin
★★★★★★☆☆☆☆
Quan tot s’enfonsa –literalment i figuradament– i la llum no torna, només et queda confiar en desconeguts, caminar entre ombres i preguntar-te per què, exactament, no vas triar quedar-te al llit.
«La possibilitat de dir-ne casa», Marta Orriols
★★★★★☆☆☆☆☆
La maternitat, la parella, la identitat i altres meravelles quotidianes explicades amb elegància i molta calma. Tanta calma que pots fer una migdiada entre pensament i pensament sense perdre el fil.
«El pes de la neu», Christian Guay-Poliquin
★★★★★★★☆☆☆
«El pes de la neu», de Christian Guay-Poliquin, és una novel·la amb una atmosfera molt aconseguida, on el fred i l’espera ho impregnen tot. La història parteix d’una premissa interessant: un home ferit queda atrapat en una cabana, depenent d’un ancià que en té cura mentre l’hivern es tanca sobre ells. En aquest context d’aïllament extrem, la supervivència esdevé tant una qüestió física com psicològica.
Expecto Lectronum 