★★★★★★★★★☆
Una fugida, un dol, i un narrador que pensa massa. Si esperaves acció, malament. Si t’agrada la psicologia obsessiva i l’amor tòxic amb estil literari, estàs d’enhorabona.
Etiqueta: Viena edicions
«L’enganyada», Thomas Mann
★★★★★★★★★★
Una novel·la sobre dones, desig i decadència, escrita per un home alemany amb molt per dir i poques presses. Si creus que la menopausa no pot ser matèria literària èpica, és que no has llegit «L’enganyada.»
«El nen perdut», Thomas Wolfe
★★★★★★★★★★
«El nen perdut» és una novel·la curta, però immensa en emocions. Thomas Wolfe reconstrueix la figura del seu germà gran, mort quan tenia dotze anys per tifus, mitjançant una prosa carregada de nostàlgia i lirisme. No només és la història d’una pèrdua, sinó també la d’una recerca: la del nen que va ser, de la mirada innocent que ja no pot recuperar, d’un temps que es va esvair massa aviat.
«La casa de les belles adormides», Yasunari Kawabata
★★★★★★★★☆☆
En «La casa de las bellas durmientes», Yasunari Kawabata nos mete en un mundo silencioso y perturbador, donde la soledad, el deseo y la nostalgia se entrelazan de una forma tan delicada como inquietante.
«La presonera», Marcel Proust
★★★★★★★★★★
Com cada any, reprenc la lectura de «A la recerca del temps perdut», aquesta vegada amb el cinqué volum, «La presonera» (a les edicions de l’editorial Viena correspon al nové i al dècim). Si a «Sodoma i Gomorra» Proust ens va mostrar el germen de l’obsessió del narrador per Albertine, en aquest volum aquesta obsessió s’ha convertit en un laberint del qual sembla impossible sortir. Aquí, el narrador, completament atrapat en el seu amor obsessiu per Albertine, la manté pràcticament tancada a casa seua, tractant de controlar-la mentre es consumeix en la seua pròpia gelosia i inseguretats.
«Passi-ho bé, senyor Chips», James Hilton
★★★★★★★★★☆
He de confessar que, en obrir «Passi-ho bé, senyor Chips», no m’esperava el viatge emocional que estava a punt d’emprendre. És una novel·la curta, senzilla en aparença, però amb una profunditat i una sensibilitat que m’han deixat tocat. Ha sigut una lectura dolça, melancòlica i, sobretot, molt emotiva.
«El signe dels quatre», Arthur Conan Doyle
★★★★★★★★★☆
Una investigació, un amor, una persecució pel Tàmesi, i una lliçó de com deduir el món des d’una taca de terra. Holmes ho resol tot menys els seus problemes personals. Però Watson ho escriu.
«Estudi en escarlata», Arthur Conan Doyle
★★★★★★★★★★
Un metge traumatitzat i un detectiu maniàtic es troben en un pis i, entre tes i cigarrets, es posen a resoldre assassinats. I tot això mentre Holmes presumeix que no sap ni astronomia. Prioritats.
«Combray», Marcel Proust
★★★★★★★★★★
Proust ens demostra que el temps no es perd, es recicla en frases llarguíssimes, gossos lladrant a la lluna i mares que no et donen un bes. I tot per culpa d’una magdalena.
«Les aventures de Sherlock Holmes», Arthur Conan Doyle
★★★★★★★★★☆
Una col·lecció de casos en què un geni sociòpata amb gorra de caça ho resol tot abans que ningú haja entès el problema, mentre el seu fidel metge escriu i s’admira… sovint sense saber per què.
Expecto Lectronum 