★★★★★★☆☆☆☆
Quan tot s’enfonsa –literalment i figuradament– i la llum no torna, només et queda confiar en desconeguts, caminar entre ombres i preguntar-te per què, exactament, no vas triar quedar-te al llit.
Etiqueta: Valencià
«El soroll i la fúria», William Faulkner
★★★★★★★★★★
Hi ha llibres que un no llegeix, sinó que experimenta. «El soroll i la fúria» és un d’ells. És un remolí de paraules que no sempre s’entenen, però que colpegen amb força i fan mal tant emocionalment com físicament. Faulkner va fer un pas més enllà de la literatura i va destil·lar el temps, la memòria i la desesperació en tinta, i el va abocar sobre pàgines, cobrant vida amb cada frase llegida.
«La possibilitat de dir-ne casa», Marta Orriols
★★★★★☆☆☆☆☆
La maternitat, la parella, la identitat i altres meravelles quotidianes explicades amb elegància i molta calma. Tanta calma que pots fer una migdiada entre pensament i pensament sense perdre el fil.
«El pes de la neu», Christian Guay-Poliquin
★★★★★★★☆☆☆
«El pes de la neu», de Christian Guay-Poliquin, és una novel·la amb una atmosfera molt aconseguida, on el fred i l’espera ho impregnen tot. La història parteix d’una premissa interessant: un home ferit queda atrapat en una cabana, depenent d’un ancià que en té cura mentre l’hivern es tanca sobre ells. En aquest context d’aïllament extrem, la supervivència esdevé tant una qüestió física com psicològica.
«Assaig sobre la lucidesa», José Saramago
★★★★★★★★★☆
Quan tot un país vota en blanc, el govern s’espanta. Perquè clar, la democràcia està molt bé… fins que la gent la pren seriosament. Una sàtira política que fa més por que gràcia. O no.
«Mares i fills», Theodor Kallifatides
★★★★★★★★★★
Kallifatides parla de mares, fills i tot eixe embolic emocional que arrosseguem tota la vida. Filosofia, amor, frustració i tot amb eixa elegància dolorosa que et fa sospirar mentre dissimules la llagrimeta.
«Les nostres riqueses», Kaouther Adimi
★★★★★★★★★☆
De vegades, un llibre arriba a tu sense avís i acaba sorprenent-te de la millor manera. «Les nostres riqueses» de Kaouther Adimi ha estat una d’aquelles troballes que es converteixen en un veritable tresor. No sabia res sobre la novel·la ni l’autora abans de començar a llegir-la, i potser per això l’impacte ha estat encara més gran. El que he trobat a les seues pàgines ha estat una història fascinant que entrellaça el passat i el present, la literatura i la memòria, en un homenatge als llibres i als qui els estimem.
«La casa de les belles adormides», Yasunari Kawabata
★★★★★★★★☆☆
En «La casa de las bellas durmientes», Yasunari Kawabata nos mete en un mundo silencioso y perturbador, donde la soledad, el deseo y la nostalgia se entrelazan de una forma tan delicada como inquietante.
«La perla», John Steinbeck
★★★★★★★★☆☆
Tot i la brevetat de «La perla» de John Steinbeck, aquesta història m’ha deixat una empremta profunda. És com un d’aquells contes que semblen simples, però amaguen un missatge demolidor. Inspirada en una llegenda mexicana, l’obra presenta una faula moral sobre l’ambició, la cobdícia i les conseqüències del desig humà.
«El desert dels Tàrtars», Dino Buzzati
★★★★★★★★★☆
«El desert dels Tàrtars» de Dino Buzzati és un llibre que, sense grans girs o explosions narratives, m’ha sacsejat l’ànima. La història segueix el tinent Giovanni Drogo, un jove oficial que arriba a la Fortalesa Bastiani amb la idea de passar-hi poc temps abans de continuar amb la seua vida. Però els dies es converteixen en mesos, els mesos en anys, i sense adonar-se’n, queda atrapat en una espera interminable, anhelant una guerra, una gesta, o qualsevol cosa que done sentit a la seua existència.
«La presonera», Marcel Proust
★★★★★★★★★★
Com cada any, reprenc la lectura de «A la recerca del temps perdut», aquesta vegada amb el cinqué volum, «La presonera» (a les edicions de l’editorial Viena correspon al nové i al dècim). Si a «Sodoma i Gomorra» Proust ens va mostrar el germen de l’obsessió del narrador per Albertine, en aquest volum aquesta obsessió s’ha convertit en un laberint del qual sembla impossible sortir. Aquí, el narrador, completament atrapat en el seu amor obsessiu per Albertine, la manté pràcticament tancada a casa seua, tractant de controlar-la mentre es consumeix en la seua pròpia gelosia i inseguretats.
«Llum d’agost», William Faulkner
★★★★★★★★★★
«Llum d’agost» m’ha atrapat des del principi fins al final i m’ha obert una porta a un món sencer, ple de llums i ombres, de bellesa i tragèdia. Aquesta novel·la de William Faulkner no és una lectura fàcil, però sí una d’aquelles experiències que deixen empremta.
Expecto Lectronum 