★★★★★★★★★★
Si crees que morir es trágico, es porque no has leído a Jon Fosse. En «Mañana y tarde», morirse es otra tarea más del día. Y extrañamente… preciosa.
Etiqueta: Literatura europea
«La tercera boda», Kostas Taktsís
★★★★★★★☆☆☆
¿Dramas matrimoniales? Ekaterini se los merienda de tres en tres. Una novela cargada de ironía feroz, desastres vitales y ese humor negro que convierte la miseria en literatura vibrante. Bienvenido a la tragicomedia griega definitiva.
«Un cadáver en la mansión Sainsbury», A. Fielding
★★★★★★★★★☆
Una joven pareja se muda a una mansión y encuentra un cadáver bajo la cocina. Porque, claro, ¿qué sería del matrimonio sin un buen crimen doméstico para empezar?
«Els Buddenbrook», Thomas Mann
★★★★★★★★★★
«Els Buddenbrook» ha sigut el primer llibre que he llegit de Thomas Mann, un autor al qual li tenia un respecte —fins i tot una certa por— per la seua fama de ser dens, difícil i exigent. Sempre m’havia semblat que les seues obres eren només per a lectors molt experts o pacients, aquells capaços de desxifrar pàgines carregades de reflexions filosòfiques i estructures complexes.
«Mariana», Monica Dickens
★★★★★★★★☆☆
Una novela donde no pasa nada y, sin embargo, pasa todo: errores, amores desastrosos, vocaciones fallidas y mucha dignidad. «Mariana» es la prueba de que crecer puede ser una tragicomedia deliciosamente británica.
«Maigret y la vieja dama», Georges Simenon
★★★★★★★★★☆
En esta historia, el mayor peligro no es el veneno, sino la convivencia forzada entre parientes que preferirían estar muertos… o al menos más lejos. Maigret, imperturbable, toma nota mientras se sirve otro coñac.
«Un misterio en París», Gaston Leroux
★★★★★★★★☆☆
¿París, ciudad del amor? No en esta novela. Aquí se respira perfume, secretos y cadáveres frescos. Leroux nos lanza un misterio tan elegante como retorcido, ideal para perderse… y desconfiar hasta del mayordomo invisible.
«El signe dels quatre», Arthur Conan Doyle
★★★★★★★★★☆
Una investigació, un amor, una persecució pel Tàmesi, i una lliçó de com deduir el món des d’una taca de terra. Holmes ho resol tot menys els seus problemes personals. Però Watson ho escriu.
«Estudi en escarlata», Arthur Conan Doyle
★★★★★★★★★★
Un metge traumatitzat i un detectiu maniàtic es troben en un pis i, entre tes i cigarrets, es posen a resoldre assassinats. I tot això mentre Holmes presumeix que no sap ni astronomia. Prioritats.
«La máquina del amor sagrado y profano», Iris Murdoch
★★★★★★★☆☆☆
Una novela sobre un profesor de ética que engaña a su esposa, reflexiona mucho y entiende poco. Murdoch convierte el adulterio en un laberinto filosófico donde nadie sale ileso… ni el lector. Y eso es un halago.
«Después de Julius», Elizabeth Jane Howard
★★★★★★★★★★
Una casa de campo, tres mujeres frustradas, y un muerto heroico que no deja de fastidiar desde la tumba. «Después de Julius» es Howard en estado puro: elegante, venenosa y experta en arruinar fines de semana familiares.
«Assaig sobre la ceguesa», José Saramago
★★★★★★★★★★
Un llibre alegre com una missa de difunts: Saramago ens regala una rondalla apocalíptica on la ceguesa és blanca, però la misèria humana és negra com el carbó. Una teràpia de xoc per a idealistes i un regal per als cínics.