«Les intermitències de la mort», José Saramago

★★★★★★★★★☆
Quan la mort fa vaga, el caos arriba… però també l’humor negre, la crítica social i una reflexió que et deixa pensant si morir no era, en realitat, una idea força pràctica.

«Todas las almas», Javier Marías

★★★★★★★☆☆☆
Una historia sin historia, con personajes que se esfuman y frases que duran más que las relaciones. Javier Marías demuestra que el pensamiento puede ser más adictivo que la acción… al menos si se escribe así.

«Basilisco», Jon Bilbao

★★★★★★★★☆☆
Un western filosófico con un cowboy exterminador, un escritor en crisis y un basilisco que quizá seas tú. El resultado: una novela incómoda, lúcida y adictiva. Ideal si te gusta sufrir con estilo.

«Caín», José Saramago

★★★★★★★★☆☆
Caín mata el seu germà, discuteix amb Déu, i es passeja per l’Antic Testament amb la insolència d’algú que ha llegit el guió abans. Un viatge bíblic on el sentit comú és pecat mortal.

«El hombre sentimental», Javier Marías

★★★★★★★★☆☆
Un cantante de ópera, un amor fugaz, y toneladas de introspección. Marías transforma el recuerdo en un laberinto delicioso donde el lector se pierde gustoso. Perfecta para quienes creen que el amor empieza después de que termina.

«Combray», Marcel Proust

★★★★★★★★★★
Proust ens demostra que el temps no es perd, es recicla en frases llarguíssimes, gossos lladrant a la lluna i mares que no et donen un bes. I tot per culpa d’una magdalena.