★★★★★★★★★☆
«El desert dels Tàrtars» de Dino Buzzati és un llibre que, sense grans girs o explosions narratives, m’ha sacsejat l’ànima. La història segueix el tinent Giovanni Drogo, un jove oficial que arriba a la Fortalesa Bastiani amb la idea de passar-hi poc temps abans de continuar amb la seua vida. Però els dies es converteixen en mesos, els mesos en anys, i sense adonar-se’n, queda atrapat en una espera interminable, anhelant una guerra, una gesta, o qualsevol cosa que done sentit a la seua existència.
Etiqueta: Literatura Europa Occidental
«La presonera», Marcel Proust
★★★★★★★★★★
Com cada any, reprenc la lectura de «A la recerca del temps perdut», aquesta vegada amb el cinqué volum, «La presonera» (a les edicions de l’editorial Viena correspon al nové i al dècim). Si a «Sodoma i Gomorra» Proust ens va mostrar el germen de l’obsessió del narrador per Albertine, en aquest volum aquesta obsessió s’ha convertit en un laberint del qual sembla impossible sortir. Aquí, el narrador, completament atrapat en el seu amor obsessiu per Albertine, la manté pràcticament tancada a casa seua, tractant de controlar-la mentre es consumeix en la seua pròpia gelosia i inseguretats.
«Una novel·la russa», Emmanuel Carrère
★★★★★★★★★☆
Llegir «Una novel·la russa» va ser com ficar-me al cap d’algú que no té por de mostrar-se trencat, contradictori, fins i tot desagradable. Emmanuel Carrère escriu com si el lector fora el confessor —o el còmplice— i això té una miqueta fascinant, però també d’incòmode. No és un llibre fàcil, no perquè siga complicat d’entendre, sinó perquè t’obliga a mirar de front allò que moltes vegades preferim deixar a les ombres: la vergonya, el desig, el passat familiar que pesa més del que un volgués admetre.
«Anatomia de les distàncies curtes», Marta Orriols
★★★★★★★★★☆
Però quina grata sorpresa ha estat aquest llibre! Aquest ha estat el meu primer acostament a l’obra de Marta Orriols, i només puc dir que m’ha sorprès —per bé, i profundament. No sabia ben bé què esperar en obrir «Anatomia de les distàncies curtes», però el que vaig trobar va ser una col·lecció de relats que em van tocar la patata de manera ferma, com aquelles veritats que un no vol mirar de cara, però que quan ho fa, ja no pot oblidar.
«Araña», Jon Bilbao
★★★★★★★★★☆
Si buscas respuestas claras, vete olvidando: Araña es un viaje al malestar invisible, a las tensiones familiares y a las telarañas emocionales que todos fingimos no ver. Bilbao te atrapa… y no te suelta.
«Yerma», Federico García Lorca
★★★★★★★★★★
Lorca te presenta a Yerma, la reina del deseo imposible: atrapada entre la maternidad que no llega y un marido de adorno, su tragedia es tan intensa que te dejará gritando al vacío.
«La casa de Bernarda Alba», Federico García Lorca
★★★★★★★★★★
Bienvenidos a la casa donde el deseo se guarda bajo llave, las hijas se pudren de aburrimiento y la madre controla hasta las miradas. Lorca nos regala un drama que es puro veneno envuelto en poesía.
«Bodas de sangre», Federico García Lorca
★★★★★★★★★☆
Si creías que tu boda fue dramática, espera a leer «Bodas de sangre»: amantes fugados, familias enfrentadas y un destino que no perdona. Lorca convierte el despecho en arte, y la tragedia, en pura poesía.
«El problema final», Arturo Pérez-Reverte
★★★★★★★★☆☆
Un homenaje a Holmes, un guiño al cine de saldo y un montón de pistas falsas: Pérez-Reverte se divierte y nos engaña con estilo, demostrando que hasta el misterio más sobado puede tener su último truco.
«Maigret y la vieja dama», Georges Simenon
★★★★★★★★★☆
En esta historia, el mayor peligro no es el veneno, sino la convivencia forzada entre parientes que preferirían estar muertos… o al menos más lejos. Maigret, imperturbable, toma nota mientras se sirve otro coñac.
«Un misterio en París», Gaston Leroux
★★★★★★★★☆☆
¿París, ciudad del amor? No en esta novela. Aquí se respira perfume, secretos y cadáveres frescos. Leroux nos lanza un misterio tan elegante como retorcido, ideal para perderse… y desconfiar hasta del mayordomo invisible.
«Assaig sobre la ceguesa», José Saramago
★★★★★★★★★★
Un llibre alegre com una missa de difunts: Saramago ens regala una rondalla apocalíptica on la ceguesa és blanca, però la misèria humana és negra com el carbó. Una teràpia de xoc per a idealistes i un regal per als cínics.
Expecto Lectronum 