★★★★★★★☆☆☆
Si alguna vez has querido sumergirte en una historia que te haga sentir el frío de la niebla sobre el agua y el crujir de la madera de las barcazas, «El arriero de «La Providence»» es el libro perfecto.
Etiqueta: Literatura Europa Occidental
«La familia de Pascual Duarte», Camilo José Cela
★★★★★★★★★★
Menuda forma de irrumpir en la literatura tuvo don Camilo José Cela. En lugar de escribir algo ligero y simpático, como una historia de amor o una fábula con moraleja, don Camilo no se anduvo con rodeos y pensó: «Voy a escribir algo que deje a todos boquiabiertos»… y vaya si lo logró.
«La fortuna de los Rougon», Émile Zola
★★★★★★★★★★
«La fortuna de los Rougon» es el pistoletazo de salida de «Los Rougon-Macquart», la épica telenovela decimonónica (pero con mucho más drama y sin necesidad de pausas publicitarias).
«Los extraños», Jon Bilbao
★★★★★★★☆☆☆
La irrupción de lo extraño en la rutina es un tema recurrente en la literatura. En «Los extraños», Jon Bilbao demuestra que lo inquietante no necesita anunciarse con estridencias.
«La sombra del ciprés es alargada», Miguel Delibes
★★★★★★★★★★
Hace días que terminé de leer «La sombra del ciprés es alargada», la primera novela de Miguel Delibes y ganadora del Premio Nadal, y todavía sigo dándole vueltas a muchas de las ideas que plantea.
«La possibilitat de dir-ne casa», Marta Orriols
★★★★★☆☆☆☆☆
La maternitat, la parella, la identitat i altres meravelles quotidianes explicades amb elegància i molta calma. Tanta calma que pots fer una migdiada entre pensament i pensament sense perdre el fil.
«El principito», Antoine de Saint-Exupéry
★★★★★★★★★★
«El Principito» es ese libro mal llamado «para niños» que hace cuestionarte la vida mientras un dibujo de un sombrero (o una serpiente comiéndose un elefante) te deja pensando más de lo necesario. Publicado en 1943 por Antoine de Saint-Exupéry, este pequeño gran libro parece infantil, pero en realidad esconde más verdades sobre la existencia que cualquier manual de autoayuda.
«Cañas al viento», Grazia Deledda
★★★★★★★★★☆
«Cañas al viento» es una de esas novelas que te atrapan con su melancolía y su belleza. Publicada en 1913, es una de las obras más conocidas de Grazia Deledda
«Assaig sobre la lucidesa», José Saramago
★★★★★★★★★☆
Quan tot un país vota en blanc, el govern s’espanta. Perquè clar, la democràcia està molt bé… fins que la gent la pren seriosament. Una sàtira política que fa més por que gràcia. O no.
«El desert dels Tàrtars», Dino Buzzati
★★★★★★★★★☆
«El desert dels Tàrtars» de Dino Buzzati és un llibre que, sense grans girs o explosions narratives, m’ha sacsejat l’ànima. La història segueix el tinent Giovanni Drogo, un jove oficial que arriba a la Fortalesa Bastiani amb la idea de passar-hi poc temps abans de continuar amb la seua vida. Però els dies es converteixen en mesos, els mesos en anys, i sense adonar-se’n, queda atrapat en una espera interminable, anhelant una guerra, una gesta, o qualsevol cosa que done sentit a la seua existència.
«La presonera», Marcel Proust
★★★★★★★★★★
Com cada any, reprenc la lectura de «A la recerca del temps perdut», aquesta vegada amb el cinqué volum, «La presonera» (a les edicions de l’editorial Viena correspon al nové i al dècim). Si a «Sodoma i Gomorra» Proust ens va mostrar el germen de l’obsessió del narrador per Albertine, en aquest volum aquesta obsessió s’ha convertit en un laberint del qual sembla impossible sortir. Aquí, el narrador, completament atrapat en el seu amor obsessiu per Albertine, la manté pràcticament tancada a casa seua, tractant de controlar-la mentre es consumeix en la seua pròpia gelosia i inseguretats.
«Una novel·la russa», Emmanuel Carrère
★★★★★★★★★☆
Llegir «Una novel·la russa» va ser com ficar-me al cap d’algú que no té por de mostrar-se trencat, contradictori, fins i tot desagradable. Emmanuel Carrère escriu com si el lector fora el confessor —o el còmplice— i això té una miqueta fascinant, però també d’incòmode. No és un llibre fàcil, no perquè siga complicat d’entendre, sinó perquè t’obliga a mirar de front allò que moltes vegades preferim deixar a les ombres: la vergonya, el desig, el passat familiar que pesa més del que un volgués admetre.
Expecto Lectronum 