★★★★★★☆☆☆☆
«Fragmentos de honor» es la primera novela de la «Saga Vorkosigan», escrita por Lois McMaster Bujold y publicada en 1986. Aunque suele catalogarse como ciencia ficción, su enfoque está más cerca de una historia de aventuras y romance con un trasfondo espacial que de una exploración de grandes ideas sobre la sociedad, la moralidad o el futuro de la humanidad.
Etiqueta: Literatura anglosajona
«Ruth», Elizabeth Gaskell
★★★★★★★★★★
¡Qué cabreo llevo! ¿Pero cómo se le ocurre ese final? Esta no te la perdono, señora Gaskell. Pero, ¿qué mierda de final es ese?
«Segador», Terry Pratchett
★★★★★★★★☆☆
Si mai t’has preguntat què faria la Mort si tingués una crisi existencial i es veiés forçada a prendre’s unes vacances, la resposta és: exactament el que esperaries i, alhora, una cosa completament absurda. «Segador» és un altre divertidíssim caos de «Discmón» on la Mort, el nostre esquelètic i taciturn recol·lector d’ànimes, s’està quedant sense temps i decideix provar això de viure. Spoiler: no és gens el seu fort.
«A sang freda», Truman Capote
★★★★★★★☆☆☆
«A sang freda» és una d’aquelles obres que et deixen empremta, t’agrade o no. Considerada la joia del periodisme narratiu, és un llibre que exigeix cert esforç, no pel seu estil (que és impecable), com perquè Capote no escatima en detalls. Si sou dels que gaudiu de descripcions quirúrgiques sobre la vida d’un criminal fins al color dels seus mitjons, aquesta és la vostra obra. Si no, bé… arma’t de paciència.
«Voss», Patrick White
★★★★★★★★☆☆
Publicada en 1957, «Voss» es una novela que desafía, exige y recompensa al lector con una profundidad que va más allá de su trama.
«Ramage en San Vicente», Dudley Pope
★★★★★★★★☆☆
No es alta literatura ni pretende serlo. «Ramage en San Vicente» es una novela de aventuras náuticas que, sin alcanzar la profundidad de un Patrick O’Brian, ofrece una lectura entretenida y ágil, perfecta para una tarde relajante.
«El gran Gatsby», Francis Scott Fitzgerald
★★★★★★★★☆☆
Desde hace años tenía pendiente leer «El gran Gatsby», un clásico del que había escuchado maravillas. En especial, siempre había oído hablar de Gatsby como uno de los grandes personajes de la literatura.
«El testigo mudo», Agatha Christie
★★★★★★★★★☆
Si hay algo que puedo decir con absoluta certeza sobre «El testigo mudo», es que no hay un solo personaje que me haya caído bien.
«El nen perdut», Thomas Wolfe
★★★★★★★★★★
«El nen perdut» és una novel·la curta, però immensa en emocions. Thomas Wolfe reconstrueix la figura del seu germà gran, mort quan tenia dotze anys per tifus, mitjançant una prosa carregada de nostàlgia i lirisme. No només és la història d’una pèrdua, sinó també la d’una recerca: la del nen que va ser, de la mirada innocent que ja no pot recuperar, d’un temps que es va esvair massa aviat.
«Tiempos difíciles», Charles Dickens
★★★★★★★★★★
Si crees que los lunes son difíciles, espera a leer «Tiempos difíciles» de Charles Dickens. Publicada en 1854, esta novela es un tremendo guantazo literario contra la frialdad del utilitarismo y el despiadado mundo industrial.
«Blade runner. Els androides somien xais elèctrics?», Philip K. Dick
★★★★★★★★★☆
«Blade runner. Somien els androides xais elèctrics?» de Philip K. Dick és una novel·la que t’atrapa des del principi i no et deixa anar fins que arribes al final. És una d’aquestes històries que et fa pensar molt més enllà del que veus en la pàgina, qüestionant tot el que creies saber sobre la humanitat i la tecnologia.
«El soroll i la fúria», William Faulkner
★★★★★★★★★★
Hi ha llibres que un no llegeix, sinó que experimenta. «El soroll i la fúria» és un d’ells. És un remolí de paraules que no sempre s’entenen, però que colpegen amb força i fan mal tant emocionalment com físicament. Faulkner va fer un pas més enllà de la literatura i va destil·lar el temps, la memòria i la desesperació en tinta, i el va abocar sobre pàgines, cobrant vida amb cada frase llegida.
Expecto Lectronum 