«La Clivella», Doris Lessing

★★★★★★★★☆☆
En un món sense homes, tot era pau, silenci i banys lunars… fins que va nàixer un mascle i, amb ell, el caos, la testosterona i les discussions eternes sobre qui havia d’anar a caçar.

«El silenci», Don DeLillo

★★★★★★☆☆☆☆
Una apagada mundial, un sopar de Super Bowl sense Super Bowl, i gent mirant-se al mirall preguntant-se qui són. Don DeLillo ens porta un drama existencial curtet però que et deixa més fred que la nevera apagada.

«Stoner», John Williams

★★★★★★★★★★
«Stoner» és una joia literària que et cola com aigua d’una font: al principi, res asseca la gola, però acaba deixant-te ben xopat d’emocions i reflexions. Però no et preocupes, no cal impermeable.

«Assaig sobre la lucidesa», José Saramago

★★★★★★★★★☆
Quan tot un país vota en blanc, el govern s’espanta. Perquè clar, la democràcia està molt bé… fins que la gent la pren seriosament. Una sàtira política que fa més por que gràcia. O no.

«Les intermitències de la mort», José Saramago

★★★★★★★★★☆
Quan la mort fa vaga, el caos arriba… però també l’humor negre, la crítica social i una reflexió que et deixa pensant si morir no era, en realitat, una idea força pràctica.

«El que resta del dia», Kazuo Ishiguro

★★★★★★★★★★
Un llibre on no passa (gairebé) res, però sents que t’ha remogut per dins com si t’hagueren passat un corró emocional per sobre. Tranquil·lament devastador. Com una punyalada amb guants de seda. I tu encara dius gràcies. Amb accent britànic. Una joia silenciosa.