★★★★★★★★★☆
Una mujer indígena secuestrada, un héroe blanco con complejo de salvador y una historia donde nadie dice lo que piensa… Mujer búfalo desmonta el western clásico sin despeinarse. Más vale que llegues sin prejuicios.
Etiqueta: Contemporánea
«Lonesome Dove», Larry McMurtry
★★★★★★★★★☆
Una novela del Oeste con más polvo emocional que tiroteos. «Lonesome Dove» te hace reír, llorar y plantearte si deberías haber sido vaquero… o al menos haber aprendido a montar a caballo. ¿Qué clase de western es este? Pues uno condenadamente bueno.
«La máquina del amor sagrado y profano», Iris Murdoch
★★★★★★★☆☆☆
Una novela sobre un profesor de ética que engaña a su esposa, reflexiona mucho y entiende poco. Murdoch convierte el adulterio en un laberinto filosófico donde nadie sale ileso… ni el lector. Y eso es un halago.
«Yo, Tituba, la bruja negra de Salem», Maryse Condé
★★★★★★★★☆☆
Tituba fue acusada de bruja, esclavizada y olvidada. Maryse Condé la trae de vuelta con sarcasmo, magia y una lección que ni los jueces puritanos ni tú vas a olvidar tan fácilmente.
«Assaig sobre la ceguesa», José Saramago
★★★★★★★★★★
Un llibre alegre com una missa de difunts: Saramago ens regala una rondalla apocalíptica on la ceguesa és blanca, però la misèria humana és negra com el carbó. Una teràpia de xoc per a idealistes i un regal per als cínics.
«El llogaret», William Faulkner
★★★★★★★★★☆
Llegir «El llogaret» de William Faulkner és com endinsar-te en un pantà literari del sud dels Estats Units: calorós, espès, ple de mosquits en forma de frases subordinades i amb una sensació constant que estàs seguint el rastre d’alguna cosa que no saps ben bé què és… però que segurament fa olor de suor i oportunisme.
«Les intermitències de la mort», José Saramago
★★★★★★★★★☆
Quan la mort fa vaga, el caos arriba… però també l’humor negre, la crítica social i una reflexió que et deixa pensant si morir no era, en realitat, una idea força pràctica.
«Sinsonte», Walter Tevis
★★★★★★★★★★
Un futuro deprimente, robots serviciales y gente que no lee. Sinsonte no es ciencia ficción ligera: es una cachetada elegante al sistema. Y sí, lo compré por la portada. ¿Acaso no harías tú lo mismo?
«El pistolero», Glendon Swarthout
★★★★★★★★★★
John Bernard Books no se deja insultar, ni tocar, ni morir discretamente. En este western crepuscular, el duelo final es contra el cáncer… y contra Dios, porque ¿por qué no? Glendon Swarthout no viene a disparar balas, sino verdades.
«Canción del ocaso», Lewis Glassic Gibbon
★★★★★★★★★☆
Una novela donde la belleza del paisaje es directamente proporcional a la tristeza de sus personajes. Porque nada es tan «épico» como llorar bajo la lluvia escocesa.
«El gegant enterrat», Kazuo Ishiguro
★★★★★★★★★☆
Una faula filosòfica amb boira i cavallers amb artrosi. No és fantasia, és Ishiguro. El gegant enterrat és com fer senderisme emocional amb dues persones grans que parlen poc però et fan plorar. Ei, però hi ha un drac… tot i que deprimit.
«Caín», José Saramago
★★★★★★★★☆☆
Caín mata el seu germà, discuteix amb Déu, i es passeja per l’Antic Testament amb la insolència d’algú que ha llegit el guió abans. Un viatge bíblic on el sentit comú és pecat mortal.
Expecto Lectronum 