★★★★★★★★★★
Un futuro deprimente, robots serviciales y gente que no lee. Sinsonte no es ciencia ficción ligera: es una cachetada elegante al sistema. Y sí, lo compré por la portada. ¿Acaso no harías tú lo mismo?
Etiqueta: Contemporánea
«El pistolero», Glendon Swarthout
★★★★★★★★★★
John Bernard Books no se deja insultar, ni tocar, ni morir discretamente. En este western crepuscular, el duelo final es contra el cáncer… y contra Dios, porque ¿por qué no? Glendon Swarthout no viene a disparar balas, sino verdades.
«Canción del ocaso», Lewis Glassic Gibbon
★★★★★★★★★☆
Una novela donde la belleza del paisaje es directamente proporcional a la tristeza de sus personajes. Porque nada es tan «épico» como llorar bajo la lluvia escocesa.
«El gegant enterrat», Kazuo Ishiguro
★★★★★★★★★☆
Una faula filosòfica amb boira i cavallers amb artrosi. No és fantasia, és Ishiguro. El gegant enterrat és com fer senderisme emocional amb dues persones grans que parlen poc però et fan plorar. Ei, però hi ha un drac… tot i que deprimit.
«Caín», José Saramago
★★★★★★★★☆☆
Caín mata el seu germà, discuteix amb Déu, i es passeja per l’Antic Testament amb la insolència d’algú que ha llegit el guió abans. Un viatge bíblic on el sentit comú és pecat mortal.
«No em deixis mai», Kazuo Ishiguro
★★★★★★★★★★
Pareix un llibre de ciència-ficció, però t’arranca l’ànima amb la calma britànica d’un te amb galetes. I sí, acabaràs plorant. Però en silenci i amb dignitat. I el pitjor? Que li dones les gràcies. Amb llàgrimes, però li les dones.
«Pálida luz en las colinas», Kazuo Ishiguro
★★★★★★★★☆☆
Ishiguro debuta con una novela llena de silencios, recuerdos y sutiles puñaladas emocionales. Si buscas respuestas claras, huye. Si te gusta sufrir con elegancia, adelante.
«El que resta del dia», Kazuo Ishiguro
★★★★★★★★★★
Un llibre on no passa (gairebé) res, però sents que t’ha remogut per dins com si t’hagueren passat un corró emocional per sobre. Tranquil·lament devastador. Com una punyalada amb guants de seda. I tu encara dius gràcies. Amb accent britànic. Una joia silenciosa.
«Como si existiese el perdón», Mariana Travacio
★★★★★★★★☆☆
«Como si existiese el perdón» es una novela mínima en extensión y máxima en trauma. Ideal si te gusta el drama familiar seco, las frases que cortan y los protagonistas emocionalmente disponibles… para el sufrimiento.
«Cien años de soledad», Gabriel García Márquez
★★★★★★★★★★
Si alguna vez pensaste que tu familia era complicada, espera a conocer a los Buendía: cien años de locura, amores imposibles y un pelotón de fusilamiento que da inicio a todo. Pura alegría tropical.
Expecto Lectronum 