★★★★★★★★☆☆
Leer «El general del ejército muerto» de Ismaíl Kadaré es como emprender un viaje a una tierra áspera, fría y llena de fantasmas.
Etiqueta: Contemporánea
«Un artista del mundo flotante», Kazuo Ishiguro
★★★★★★★★★☆
Entre recuerdos vagos y silencios incómodos, Ishiguro nos regala otra joya: la historia de un hombre que tal vez no aprendió nada, pero lo cuenta divinamente.
«Klara i el sol», Kazuo Ishiguro
★★★★★★★★★★
Què pot eixir malament d’un món tecnològic, nens modificats genèticament i robots empàtics? Exacte: tot. Si vols replantejar-te la humanitat des d’un circuit, aquesta és la teua. Ishiguro, el mestre de la tristesa amb educació. Però tranquil, que no ploraràs… massa.
«Les ombres fugaces», Christian Guay-Poliquin
★★★★★★☆☆☆☆
Quan tot s’enfonsa –literalment i figuradament– i la llum no torna, només et queda confiar en desconeguts, caminar entre ombres i preguntar-te per què, exactament, no vas triar quedar-te al llit.
«La sombra del ciprés es alargada», Miguel Delibes
★★★★★★★★★★
Hace días que terminé de leer «La sombra del ciprés es alargada», la primera novela de Miguel Delibes y ganadora del Premio Nadal, y todavía sigo dándole vueltas a muchas de las ideas que plantea.
«El soroll i la fúria», William Faulkner
★★★★★★★★★★
Hi ha llibres que un no llegeix, sinó que experimenta. «El soroll i la fúria» és un d’ells. És un remolí de paraules que no sempre s’entenen, però que colpegen amb força i fan mal tant emocionalment com físicament. Faulkner va fer un pas més enllà de la literatura i va destil·lar el temps, la memòria i la desesperació en tinta, i el va abocar sobre pàgines, cobrant vida amb cada frase llegida.
«La possibilitat de dir-ne casa», Marta Orriols
★★★★★☆☆☆☆☆
La maternitat, la parella, la identitat i altres meravelles quotidianes explicades amb elegància i molta calma. Tanta calma que pots fer una migdiada entre pensament i pensament sense perdre el fil.
«El pes de la neu», Christian Guay-Poliquin
★★★★★★★☆☆☆
«El pes de la neu», de Christian Guay-Poliquin, és una novel·la amb una atmosfera molt aconseguida, on el fred i l’espera ho impregnen tot. La història parteix d’una premissa interessant: un home ferit queda atrapat en una cabana, depenent d’un ancià que en té cura mentre l’hivern es tanca sobre ells. En aquest context d’aïllament extrem, la supervivència esdevé tant una qüestió física com psicològica.
«Assaig sobre la lucidesa», José Saramago
★★★★★★★★★☆
Quan tot un país vota en blanc, el govern s’espanta. Perquè clar, la democràcia està molt bé… fins que la gent la pren seriosament. Una sàtira política que fa més por que gràcia. O no.
«Llum d’agost», William Faulkner
★★★★★★★★★★
«Llum d’agost» m’ha atrapat des del principi fins al final i m’ha obert una porta a un món sencer, ple de llums i ombres, de bellesa i tragèdia. Aquesta novel·la de William Faulkner no és una lectura fàcil, però sí una d’aquelles experiències que deixen empremta.
«Ficciones», Jorge Luis Borges
★★★★★★★★★☆
«Ficciones» de Borges es uno de esos libros que al leerlo lo he sentido como una revelación. Tenía la sensación de que había entrado a un laberinto literario, donde cada pasillo me llevaba a otro pasillo diferente, y cada historia me obligaba a pensar en algo nuevo y completamente distinto. Esta colección de relatos no solo muestra a Borges como un maestro de la narrativa, sino también como un pensador profundo sobre el tiempo, el infinito, y la propia naturaleza de la realidad.
«Tots aquells cavalls», Cormac McCarthy
★★★★★☆☆☆☆☆
Un homenatge als westerns, però amb més existencialisme, menys trets i un protagonista que confon el romanticisme amb la impulsivitat. Galops, amors i ganivetades en un Mèxic que fa més por que goig.
Expecto Lectronum 