★★★★★★★☆☆☆
«Aguamala» de Nicola Pugliese es una de esas novelas raras, casi secretas, que parecen haber sido escritas en un estado de trance. Desde la primera página, tenía la sensación de que estaba entrando en un mundo extraño, donde la lluvia no es solo un fenómeno meteorológico, sino una presencia que lo empapaba todo: las calles, los edificios, los pensamientos de la gente, e incluso las palabras del propio libro.
Etiqueta: Contemporánea
«El museo de la rendición incondicional», Dubravka Ugrešić
★★★★★★★★☆☆
¿Museo? Sí. ¿Rendición? También. Ugrešić convierte el exilio en arte y la melancolía en postales rotas. Aquí no se viene a entenderlo todo, sino a aceptar que la memoria es un campo de batalla mal señalizado.
«Ampliació del camp de batalla», Michel Houellebecq
★★★★★★☆☆☆☆
«Ampliació del camp de batalla» de Michel Houellebecq, m’ha deixat una sensació estranya. Tot i que m’ha agradat, continue sense entendre del tot la seua fama ni per què és un candidat etern al Nobel. Així i tot, cal reconéixer que, fins i tot sent el seu primer llibre, deixa clar el tipus d’autor que és: brutalment honest, incòmode i amb una mirada desencantada sobre el món modern.
«La familia de Pascual Duarte», Camilo José Cela
★★★★★★★★★★
Menuda forma de irrumpir en la literatura tuvo don Camilo José Cela. En lugar de escribir algo ligero y simpático, como una historia de amor o una fábula con moraleja, don Camilo no se anduvo con rodeos y pensó: «Voy a escribir algo que deje a todos boquiabiertos»… y vaya si lo logró.
«El coronel no tiene quien le escriba», Gabriel García Márquez
★★★★★★★★★★
Gabriel García Márquez logra en «El coronel no tiene quien le escriba» algo impresionante: con una historia aparentemente sencilla, nos sumerge en un mundo de espera, dignidad y resistencia.
«El general del ejército muerto», Ismaíl Kadaré
★★★★★★★★☆☆
Leer «El general del ejército muerto» de Ismaíl Kadaré es como emprender un viaje a una tierra áspera, fría y llena de fantasmas.
«Un artista del mundo flotante», Kazuo Ishiguro
★★★★★★★★★☆
Entre recuerdos vagos y silencios incómodos, Ishiguro nos regala otra joya: la historia de un hombre que tal vez no aprendió nada, pero lo cuenta divinamente.
«Klara i el sol», Kazuo Ishiguro
★★★★★★★★★★
Què pot eixir malament d’un món tecnològic, nens modificats genèticament i robots empàtics? Exacte: tot. Si vols replantejar-te la humanitat des d’un circuit, aquesta és la teua. Ishiguro, el mestre de la tristesa amb educació. Però tranquil, que no ploraràs… massa.
«Les ombres fugaces», Christian Guay-Poliquin
★★★★★★☆☆☆☆
Quan tot s’enfonsa –literalment i figuradament– i la llum no torna, només et queda confiar en desconeguts, caminar entre ombres i preguntar-te per què, exactament, no vas triar quedar-te al llit.
«La sombra del ciprés es alargada», Miguel Delibes
★★★★★★★★★★
Hace días que terminé de leer «La sombra del ciprés es alargada», la primera novela de Miguel Delibes y ganadora del Premio Nadal, y todavía sigo dándole vueltas a muchas de las ideas que plantea.
«El soroll i la fúria», William Faulkner
★★★★★★★★★★
Hi ha llibres que un no llegeix, sinó que experimenta. «El soroll i la fúria» és un d’ells. És un remolí de paraules que no sempre s’entenen, però que colpegen amb força i fan mal tant emocionalment com físicament. Faulkner va fer un pas més enllà de la literatura i va destil·lar el temps, la memòria i la desesperació en tinta, i el va abocar sobre pàgines, cobrant vida amb cada frase llegida.
«La possibilitat de dir-ne casa», Marta Orriols
★★★★★☆☆☆☆☆
La maternitat, la parella, la identitat i altres meravelles quotidianes explicades amb elegància i molta calma. Tanta calma que pots fer una migdiada entre pensament i pensament sense perdre el fil.
Expecto Lectronum 