★★★★★★☆☆☆☆
Con Gass aprendí que el Medio Oeste puede ser aún más deprimente de lo que imaginaba. Prosa brillante, estructura enloquecida y un ego literario que te deja pagando la cuenta. Eso sí: aún no tiro la toalla.
Etiqueta: Contemporánea
«El bigote», Emmanuel Carrère
★★★★★★★★★★
Afeitarse nunca fue tan peligroso. En «El bigote», Carrère convierte un gesto cotidiano en una espiral de paranoia, humor negro y existencialismo afilado. ¿Quién diría que afeitarse el bigote podía conducir a la locura?
«Las almas muertas», Nikolái Gógol
★★★★★☆☆☆☆☆
Una sátira brillante sobre muertos que pesan más vivos que los vivos. Gógol construye un universo delirante y profundamente ruso… que admiré mucho más de lo que disfruté.
«La carretera», Cormac McCarthy
★★★★★★★★☆☆
Un pare i el seu fill caminen per un món cremat, gelat i una carretera interminable. Sense noms, sense sol, sense esperança… però amb molta cendra i un estil literari que et deixa tremolant.
«Memorias de una osa polar», Yoko Tawada
★★★★★★★☆☆☆
Tres osos, una autobiografía y más crítica social de la que esperas encontrar en un zoológico. «Memorias de una osa polar» es tan absurda como brillante, y mucho más humana que buena parte de la humanidad.
«La subasta del lote 49», Thomas Pynchon
★★★★★★★★★☆
Thomas Pynchon te invita a un viaje donde todo parece tener sentido… hasta que te das cuenta de que no. Grotesca, enrevesada y delirante, esta novela es una genial tomadura de pelo que no podrás soltar.
«El silenci», Don DeLillo
★★★★★★☆☆☆☆
Una apagada mundial, un sopar de Super Bowl sense Super Bowl, i gent mirant-se al mirall preguntant-se qui són. Don DeLillo ens porta un drama existencial curtet però que et deixa més fred que la nevera apagada.
«Una solitud massa sorollosa», Bohumil Hrabal
★★★★★★★★☆☆
Un llibre breu sobre destrucció, filosofia barata i humor negre. Ideal per a qui pensa que la seua vida és absurda, però vol llegir sobre algú a qui li va encara pitjor.
«La llei del menor», Ian McEwan
★★★★★★★★☆☆
Qui vol aventures d’acció quan pots llegir sobre judicis, transfusions i matrimonis trencats? McEwan et porta de la mà a un món on els sentiments són més explosius que qualsevol persecució.
«L’última paraula», Hanif Kureishi
★★★★☆☆☆☆☆☆
«L’última paraula» promet secrets i intensitat, però acaba sent una marató d’avorriment. Kureishi, t’ho dic amb afecte: amb aquest llibre has aconseguit fer-me estimar més les instruccions del microones.
«Canto jo i la muntanya balla», Irene Solà
★★★★★★★★★★
Una novel·la que et fa parlar amb bolets, sospitar dels núvols i creure que les muntanyes tenen més vida interior que tu mateix. Irene Solà t’atrapa, t’eleva i et deixa meravellosament confós.
«L’home duplicat», José Saramago
★★★★★★★★★★
Un professor deprimit, un actor idèntic, una crisi existencial i molta ironia: Saramago ens demostra que trobar-se amb el teu doble pot ser més inquietant que descobrir que t’has acabat el paper de vàter.
Expecto Lectronum 