★★★★★★★★★☆
Quan tot un país vota en blanc, el govern s’espanta. Perquè clar, la democràcia està molt bé… fins que la gent la pren seriosament. Una sàtira política que fa més por que gràcia. O no.
Categoría: Premio Nobel
«La ciudad y los perros», Mario Vargas Llosa
★★★★★★★★★★
¡Qué lectura más increíble ha sido «La ciudad y los perros»! Es impresionante lo bien que escribe Vargas Llosa. Y mira que la cosa no empezó, lo que se dice, bien. Las primeras 50 páginas me resultaron profundamente desagradables y me incomodaron enormemente.
«La casa de les belles adormides», Yasunari Kawabata
★★★★★★★★☆☆
En «La casa de las bellas durmientes», Yasunari Kawabata nos mete en un mundo silencioso y perturbador, donde la soledad, el deseo y la nostalgia se entrelazan de una forma tan delicada como inquietante.
«La perla», John Steinbeck
★★★★★★★★☆☆
Tot i la brevetat de «La perla» de John Steinbeck, aquesta història m’ha deixat una empremta profunda. És com un d’aquells contes que semblen simples, però amaguen un missatge demolidor. Inspirada en una llegenda mexicana, l’obra presenta una faula moral sobre l’ambició, la cobdícia i les conseqüències del desig humà.
«Knulp», Hermann Hesse
★★★★★★☆☆☆☆
«Knulp» es una obra entrañable y melancólica de Hermann Hesse, publicada en 1915, que narra la vida errante de un vagabundo carismático y nostálgico. A través de tres relatos interconectados
«Llum d’agost», William Faulkner
★★★★★★★★★★
«Llum d’agost» m’ha atrapat des del principi fins al final i m’ha obert una porta a un món sencer, ple de llums i ombres, de bellesa i tragèdia. Aquesta novel·la de William Faulkner no és una lectura fàcil, però sí una d’aquelles experiències que deixen empremta.
«La mort a Venècia», Thomas Mann
★★★★★★★★★★
«La mort a Venècia» t’envolta d’una atmosfera tan intensa que gairebé pots sentir les olors, la llum i la tensió de les pàgines. Thomas Mann ens porta agafat de la mà per una Venècia sufocant i decadent, on l’escriptor Gustav von Aschenbach, un home seriós i disciplinat, es veu atrapat en una obsessió inesperada per la bellesa d’un jove Tadzio.
«El Doctor Faustus», Thomas Mann
★★★★★★★★★★
«El Doctor Faustus» de Thomas Mann és una d’aquelles novel·les que et deixen pensant molt de temps després d’haver-la acabat. Publicada el 1947, la història segueix la vida d’Adrian Leverkühn, un compositor brillant que fa un pacte amb el diable per assolir la grandesa musical. Però, com en qualsevol tracte amb el diable, el preu que cal pagar és altíssim.
«El seductor», Isaac Bashevis Singer
★★★★★★★★★☆
Si alguna vez te has preguntado qué pasaría si un Casanova sin dinero, un magnate con mala suerte y una estafa artística chocaran en la Nueva York de los años 40, «El seductor» de Isaac Bashevis Singer tiene la respuesta. Y vaya que es una respuesta delirante.
«Trilogía», Jon Fosse
★★★★★★★★★☆
¿Una historia de amor? ¿Una tragedia? ¿Un poema congelado? «Trilogía» es todo eso y más. Fosse escribe como quien respira entre sollozos: despacio, con dolor, y sin pedirte permiso para romperte un poco.
«L’estrany», Albert Camus
★★★★★★★★★★
Llegir «L’estrany» d’Albert Camus ha estat, per mi, una experiència desconcertant però fascinant. És un d’aquells llibres que us obliguen a frenar, a mirar les coses des d’una altra perspectiva, fins i tot si aquesta perspectiva és incòmoda o difícil d’acceptar.
«La muntanya màgica», Thomas Mann
★★★★★★★★★★
Llegir «La muntanya màgica» ha estat una d’aquestes experiències literàries que no oblidaré mai. Vaig començar el llibre pensant que seria una història pesada, però més o menys senzilla sobre un tipus que visitarà al seu cosí malalt a un sanatori als Alps… i vaig acabar trobant-me atrapat en un univers completament distint, on el temps sembla detenir-se i tot, absolutament tot, està carregat de significat.