★★★★★★★★☆☆
Si creías que el drama familiar y la culpa eran exclusivos de las sobremesas navideñas, «Expiación» viene a demostrarte que no: también caben en un jardín inglés, con crepúsculos y reproches educados incluidos.
Categoría: Narrativa s. XX
«La ciudad y los perros», Mario Vargas Llosa
★★★★★★★★★★
¡Qué lectura más increíble ha sido «La ciudad y los perros»! Es impresionante lo bien que escribe Vargas Llosa. Y mira que la cosa no empezó, lo que se dice, bien. Las primeras 50 páginas me resultaron profundamente desagradables y me incomodaron enormemente.
«La casa de les belles adormides», Yasunari Kawabata
★★★★★★★★☆☆
En «La casa de las bellas durmientes», Yasunari Kawabata nos mete en un mundo silencioso y perturbador, donde la soledad, el deseo y la nostalgia se entrelazan de una forma tan delicada como inquietante.
«Cómo cambia el mar», Elizabeth Jane Howard
★★★★★★★★☆☆
Una pareja elegante, una institutriz joven y el mar griego como fondo para una crisis emocional silenciosa. Si pensabas que el drama venía con gritos, Elizabeth Jane Howard te demuestra que el silencio puede ser mucho más letal.
«La perla», John Steinbeck
★★★★★★★★☆☆
Tot i la brevetat de «La perla» de John Steinbeck, aquesta història m’ha deixat una empremta profunda. És com un d’aquells contes que semblen simples, però amaguen un missatge demolidor. Inspirada en una llegenda mexicana, l’obra presenta una faula moral sobre l’ambició, la cobdícia i les conseqüències del desig humà.
«El desert dels Tàrtars», Dino Buzzati
★★★★★★★★★☆
«El desert dels Tàrtars» de Dino Buzzati és un llibre que, sense grans girs o explosions narratives, m’ha sacsejat l’ànima. La història segueix el tinent Giovanni Drogo, un jove oficial que arriba a la Fortalesa Bastiani amb la idea de passar-hi poc temps abans de continuar amb la seua vida. Però els dies es converteixen en mesos, els mesos en anys, i sense adonar-se’n, queda atrapat en una espera interminable, anhelant una guerra, una gesta, o qualsevol cosa que done sentit a la seua existència.
«Melancolía de la resistencia», László Krasznahorkai
★★★★★★★★★☆
«Melancolía de la resistencia» de László Krasznahorkai me ha arrastrado por una corriente oscura y densa, sin saber muy bien si me llevaba a la orilla o me hundía por completo. Es una de esas novelas complejas que, una vez dentro, subyugan con su ritmo pausado y su atmósfera de pesadilla.
«Llum d’agost», William Faulkner
★★★★★★★★★★
«Llum d’agost» m’ha atrapat des del principi fins al final i m’ha obert una porta a un món sencer, ple de llums i ombres, de bellesa i tragèdia. Aquesta novel·la de William Faulkner no és una lectura fàcil, però sí una d’aquelles experiències que deixen empremta.
«La mort a Venècia», Thomas Mann
★★★★★★★★★★
«La mort a Venècia» t’envolta d’una atmosfera tan intensa que gairebé pots sentir les olors, la llum i la tensió de les pàgines. Thomas Mann ens porta agafat de la mà per una Venècia sufocant i decadent, on l’escriptor Gustav von Aschenbach, un home seriós i disciplinat, es veu atrapat en una obsessió inesperada per la bellesa d’un jove Tadzio.
«El Doctor Faustus», Thomas Mann
★★★★★★★★★★
«El Doctor Faustus» de Thomas Mann és una d’aquelles novel·les que et deixen pensant molt de temps després d’haver-la acabat. Publicada el 1947, la història segueix la vida d’Adrian Leverkühn, un compositor brillant que fa un pacte amb el diable per assolir la grandesa musical. Però, com en qualsevol tracte amb el diable, el preu que cal pagar és altíssim.
«El seductor», Isaac Bashevis Singer
★★★★★★★★★☆
Si alguna vez te has preguntado qué pasaría si un Casanova sin dinero, un magnate con mala suerte y una estafa artística chocaran en la Nueva York de los años 40, «El seductor» de Isaac Bashevis Singer tiene la respuesta. Y vaya que es una respuesta delirante.
«Lulu», Mircea Cărtărescu
★★★★★★★★★☆
Si alguna vez te has preguntado qué se siente ser absorbido por un torbellino de palabras, imágenes oníricas y metáforas que parecen multiplicarse como conejos, «Lulu» de Mircea Cărtărescu es el libro perfecto para ti. No esperes una historia con principio, nudo y desenlace al estilo clásico, porque eso sería demasiado convencional.
Expecto Lectronum 