Proa | 2024 | 472 págs.
#TrueCrime #EstadosUnidos #TrumanCapote1966

És una relíquia de la barbàrie humana. La llei ens diu que prendre la vida d’un home no és lícit, però tot seguit dona exemple del contrari, cosa tan malvada com el crim que tracta de castigar. L’estat no té dret a infligir-la. No serveix de res. No impedeix el crim sinó que abarateix la vida humana i dona lloc a delictes nous.

A sang freda, Truman Capote

«A sang freda» és una d’aquelles obres que et deixen empremta, t’agrade o no. Considerada la joia del periodisme narratiu, és un llibre que exigeix ​​cert esforç, no pel seu estil (que és impecable), com perquè Capote no escatima en detalls. Si sou dels que gaudiu de descripcions quirúrgiques sobre la vida d’un criminal fins al color dels seus mitjons, aquesta és la vostra obra. Si no, bé… arma’t de paciència.

L’estil de Capote és com un bisturí: fred, precís i calculat. No et manipula perquè plores ni perquè t’horroritzes, sinó que et deixa només en un racó amb els fets, com si digués: «Ací està tot, treu les teues pròpies conclusions». La barreja de narrativa i investigació manté el lector oscil·lant entre la fascinació i la fatiga. Perquè sí, hi ha moments en què et preguntes si de debò necessitaves saber tan sobre què menjaven els assassins a la presó quan ja saps exactament com acaba la història.

I parlant d’acabar, després d’una dissecció meticulosa de cada aspecte del cas, sembla que Capote recorda de sobte que el llibre havia d’acabar. L’execució dels culpables, que en teoria hauria de ser el gran clímax, es despatxa en unes quantes pàgines, com si l’autor hagués perdut l’interés a l’últim moment. Per no parlar de l’escena final, aquesta del cementiri amb l’agent Dewey i Susan Kidwell, que no només no aporta res, sinó que desentona completament amb el to de la resta del llibre. Un tancament tan poètic que gairebé esperes que algú comence a tocar un violí per acompanyar el moment. Ací es nota la seua feina com a guionista, perquè és més un final per a una pel·lícula que per a aquesta crònica periodística de precisió quirúrgica.

«A sang freda» és una obra mestra del true crime, un referent que va transformar la manera com expliquem històries reals. Però, com passa amb els clàssics, el seu impacte depén de la sensibilitat (i la paciència) de cada lector. No és una lectura lleugera ni complaent. En definitiva, des del meu punt de vista, «A sang freda» és un llibre que s’admira més del que es gaudeix, que es respecta més del que s’estima… i que, a estones, se sobreviu més del que es llegeix.