★★★★★★★★★☆
«La passió segons G.H.» ha sigut el primer llibre que he llegit de Clarice Lispector, i he de dir que m’ha deixat colpit. És d’aquelles lectures que no et deixen indiferent, que et remouen per dins, et desconcerten i, alhora, t’obrin portes que ni sabies que existien dins teu.
Etiqueta: Valencià
«Passi-ho bé, senyor Chips», James Hilton
★★★★★★★★★☆
He de confessar que, en obrir «Passi-ho bé, senyor Chips», no m’esperava el viatge emocional que estava a punt d’emprendre. És una novel·la curta, senzilla en aparença, però amb una profunditat i una sensibilitat que m’han deixat tocat. Ha sigut una lectura dolça, melancòlica i, sobretot, molt emotiva.
«Fortuna», Hernán Díaz
★★★★★★★★★☆
«Fortuna» és una sàtira intel·ligent sobre la riquesa, el poder i la veritat. Amb múltiples veus i estils, Hernan Diaz desconstrueix la manera com s’escriu —i es manipula— la història.
«Washington Square», Henry James
★★★★★★★★★★
Una història d’amor, diners i mala llet familiar, on ser massa bona persona et converteix en blanc fàcil. Henry James dissecciona cors trencats amb tanta elegància que quasi no fa mal. Quasi.
«Els Buddenbrook», Thomas Mann
★★★★★★★★★★
«Els Buddenbrook» ha sigut el primer llibre que he llegit de Thomas Mann, un autor al qual li tenia un respecte —fins i tot una certa por— per la seua fama de ser dens, difícil i exigent. Sempre m’havia semblat que les seues obres eren només per a lectors molt experts o pacients, aquells capaços de desxifrar pàgines carregades de reflexions filosòfiques i estructures complexes.
«Germanes fatals», Terry Pratchett
★★★★★★★★★☆
Pratchett agafa Macbeth, el destrossa amb una rialla, i li dona el guió a tres bruixes que no tenen cap intenció de seguir les normes. El resultat? Un despropòsit meravellós. I absolutament necessari.
«El signe dels quatre», Arthur Conan Doyle
★★★★★★★★★☆
Una investigació, un amor, una persecució pel Tàmesi, i una lliçó de com deduir el món des d’una taca de terra. Holmes ho resol tot menys els seus problemes personals. Però Watson ho escriu.
«Estudi en escarlata», Arthur Conan Doyle
★★★★★★★★★★
Un metge traumatitzat i un detectiu maniàtic es troben en un pis i, entre tes i cigarrets, es posen a resoldre assassinats. I tot això mentre Holmes presumeix que no sap ni astronomia. Prioritats.
«Assaig sobre la ceguesa», José Saramago
★★★★★★★★★★
Un llibre alegre com una missa de difunts: Saramago ens regala una rondalla apocalíptica on la ceguesa és blanca, però la misèria humana és negra com el carbó. Una teràpia de xoc per a idealistes i un regal per als cínics.
«El llogaret», William Faulkner
★★★★★★★★★☆
Llegir «El llogaret» de William Faulkner és com endinsar-te en un pantà literari del sud dels Estats Units: calorós, espès, ple de mosquits en forma de frases subordinades i amb una sensació constant que estàs seguint el rastre d’alguna cosa que no saps ben bé què és… però que segurament fa olor de suor i oportunisme.
«Les intermitències de la mort», José Saramago
★★★★★★★★★☆
Quan la mort fa vaga, el caos arriba… però també l’humor negre, la crítica social i una reflexió que et deixa pensant si morir no era, en realitat, una idea força pràctica.
«El gegant enterrat», Kazuo Ishiguro
★★★★★★★★★☆
Una faula filosòfica amb boira i cavallers amb artrosi. No és fantasia, és Ishiguro. El gegant enterrat és com fer senderisme emocional amb dues persones grans que parlen poc però et fan plorar. Ei, però hi ha un drac… tot i que deprimit.
Expecto Lectronum 