★★★★★★★★★★
«La mort a Venècia» t’envolta d’una atmosfera tan intensa que gairebé pots sentir les olors, la llum i la tensió de les pàgines. Thomas Mann ens porta agafat de la mà per una Venècia sufocant i decadent, on l’escriptor Gustav von Aschenbach, un home seriós i disciplinat, es veu atrapat en una obsessió inesperada per la bellesa d’un jove Tadzio.
Etiqueta: Valencià
«El Doctor Faustus», Thomas Mann
★★★★★★★★★★
«El Doctor Faustus» de Thomas Mann és una d’aquelles novel·les que et deixen pensant molt de temps després d’haver-la acabat. Publicada el 1947, la història segueix la vida d’Adrian Leverkühn, un compositor brillant que fa un pacte amb el diable per assolir la grandesa musical. Però, com en qualsevol tracte amb el diable, el preu que cal pagar és altíssim.
«Tots aquells cavalls», Cormac McCarthy
★★★★★☆☆☆☆☆
Un homenatge als westerns, però amb més existencialisme, menys trets i un protagonista que confon el romanticisme amb la impulsivitat. Galops, amors i ganivetades en un Mèxic que fa més por que goig.
«La cançó de la plana», Kent Haruf
★★★★★★★★★★
«La cançó de la plana» és un llibre que, sense grans focs artificials, t’arriba directe al cor. Amb una prosa sòbria, desproveïda d’artificis, Kent Haruf aconsegueix ficar-se sota la pell i deixar-te pensant en els seus personatges molt després d’haver tancat el llibre. És una obra commovedora i delicadament teixida que retrata la vida a una petita localitat de l’interior. L’autor ens ofereix una novel·la de to seré i líric, on allò quotidià es converteix en poesia.
«A l’horitzó», Hernán Díaz
★★★★★★★★★☆
Una odissea minimalista plena de vent, solitud i personatges que parlen menys que una paret. «A l’horitzó» no et dona res mastegat —i tampoc gaire conversa. Però ai, com t’hipnotitza.
«Una novel·la russa», Emmanuel Carrère
★★★★★★★★★☆
Llegir «Una novel·la russa» va ser com ficar-me al cap d’algú que no té por de mostrar-se trencat, contradictori, fins i tot desagradable. Emmanuel Carrère escriu com si el lector fora el confessor —o el còmplice— i això té una miqueta fascinant, però també d’incòmode. No és un llibre fàcil, no perquè siga complicat d’entendre, sinó perquè t’obliga a mirar de front allò que moltes vegades preferim deixar a les ombres: la vergonya, el desig, el passat familiar que pesa més del que un volgués admetre.
«Anatomia de les distàncies curtes», Marta Orriols
★★★★★★★★★☆
Però quina grata sorpresa ha estat aquest llibre! Aquest ha estat el meu primer acostament a l’obra de Marta Orriols, i només puc dir que m’ha sorprès —per bé, i profundament. No sabia ben bé què esperar en obrir «Anatomia de les distàncies curtes», però el que vaig trobar va ser una col·lecció de relats que em van tocar la patata de manera ferma, com aquelles veritats que un no vol mirar de cara, però que quan ho fa, ja no pot oblidar.
«L’estrany», Albert Camus
★★★★★★★★★★
Llegir «L’estrany» d’Albert Camus ha estat, per mi, una experiència desconcertant però fascinant. És un d’aquells llibres que us obliguen a frenar, a mirar les coses des d’una altra perspectiva, fins i tot si aquesta perspectiva és incòmoda o difícil d’acceptar.
«La muntanya màgica», Thomas Mann
★★★★★★★★★★
Llegir «La muntanya màgica» ha estat una d’aquestes experiències literàries que no oblidaré mai. Vaig començar el llibre pensant que seria una història pesada, però més o menys senzilla sobre un tipus que visitarà al seu cosí malalt a un sanatori als Alps… i vaig acabar trobant-me atrapat en un univers completament distint, on el temps sembla detenir-se i tot, absolutament tot, està carregat de significat.
«Esmorzar a Tiffany’s», Truman Capote
★★★★★★★★☆☆
«Esmorzar a Tiffany’s» de Truman Capote m’ha deixat una sensació estranya després de llegir-la, una barreja d’admiració i melancolia. Des de les primeres pàgines, Capote t’enganxa amb la seua prosa brillant, capaç de capturar l’essència de Nova York dels anys 50 i d’uns personatges tant fascinants com complexos. Però la veritable estrella de la història és Holly Golightly, una jove que sembla estar feta de llum i glamour, però que amaga una realitat molt més fosca.
«Homes d’armes», Terry Pratchett
★★★★★★★★★☆
Compte que torna la Guàrdia Nocturna! Aneu preparant-se per no parar de riure. Per començar, t’has preguntat alguna vegada què passaria si mesclares una novel·la policial, una sàtira social, una història de fantasia èpica i un manual de recursos humans amb diversitat forçada? Doncs, «Homes d’armes» és la teua resposta. I sorprenentment, funciona. Perquè clar, l’autor és Terry Pratchett.
«El refugi del temps», Georgi Gospodínov
★★★★★★★★★☆
«El refugi del temps» ha estat una lectura que m’ha captivat de principi a fi. És el primer llibre que llegesc de Georgi Gospodínov, i, sincerament, no serà l’últim. La seua manera d’explorar el temps, la memòria i la identitat col·lectiva és tan fascinant que m’ha deixat amb ganes de descobrir més d’aquest autor tan original.
Expecto Lectronum 