«La llei del menor», Ian McEwan

★★★★★★★★☆☆
Qui vol aventures d’acció quan pots llegir sobre judicis, transfusions i matrimonis trencats? McEwan et porta de la mà a un món on els sentiments són més explosius que qualsevol persecució.

«L’última paraula», Hanif Kureishi

★★★★☆☆☆☆☆☆
«L’última paraula» promet secrets i intensitat, però acaba sent una marató d’avorriment. Kureishi, t’ho dic amb afecte: amb aquest llibre has aconseguit fer-me estimar més les instruccions del microones.

«Canto jo i la muntanya balla», Irene Solà

★★★★★★★★★★
Una novel·la que et fa parlar amb bolets, sospitar dels núvols i creure que les muntanyes tenen més vida interior que tu mateix. Irene Solà t’atrapa, t’eleva i et deixa meravellosament confós.

«L’home duplicat», José Saramago

★★★★★★★★★★
Un professor deprimit, un actor idèntic, una crisi existencial i molta ironia: Saramago ens demostra que trobar-se amb el teu doble pot ser més inquietant que descobrir que t’has acabat el paper de vàter.

«Lucy», Jamaica Kincaid

★★★★★★★★★☆
Una adolescent caribenya, una mare que pesa més que la maleta i una veu que talla com un ganivet. Lucy ha sigut una sorpresa brutal: una veu directa, irònica i dolorosa. I jo? Fan incondicional de Kincaid.

«Un lloc anomenat Antany», Olga Tokarczuk

★★★★★★★★☆☆
Un poble que no surt als mapes, una xiqueta que veu massa, i una Nobel que escriu com si fos bruixa. Tokarczuk t’arrossega a Antany… i no te’n deixes anar tan fàcilment.

«L’enganyada», Thomas Mann

★★★★★★★★★★
Una novel·la sobre dones, desig i decadència, escrita per un home alemany amb molt per dir i poques presses. Si creus que la menopausa no pot ser matèria literària èpica, és que no has llegit «L’enganyada.»

«La senyora Dalloway», Virginia Woolf

★★★★★★★★☆☆
En «La senyora Dalloway», Virginia Woolf fa un festí literari amb l’amor, la religió i una protagonista que prepara una festa episcopal mentre es pregunta què fa amb la seva vida. Com un bon cocktail, barreja melangia, reflexions sobre la identitat i una crítica social a la societat londinenca, tot en un dia!

«Stoner», John Williams

★★★★★★★★★★
«Stoner» és una joia literària que et cola com aigua d’una font: al principi, res asseca la gola, però acaba deixant-te ben xopat d’emocions i reflexions. Però no et preocupes, no cal impermeable.

«Homes i ratolins», John Steinbeck

★★★★★★★★★★
John Steinbeck, amb «Homes i ratolins», captura l’impacte brutal i la bellesa de la vida en poques pàgines. Un relat que ressona amb amor i desesperança, deixant una empremta profunda.

«El lloc», Annie Ernaux

★★★★★★★☆☆☆
Tenia moltes expectatives posades en «El lloc» d’Annie Ernaux. Pensava que seguiria un camí similar al de «Mares i fills» de Theodor Kallifatides, una obra que em va commoure profundament: íntima, emotiva, carregada d’aquesta tendresa dolorosa que s’instal·la en la memòria familiar.  Però em vaig equivocar.

«La ciutat», William Faulkner

★★★★★★★★★☆
«La ciutat», el segon lliurament de la «Trilogia dels Snopes», on Faulkner decideix que una història senzilla sobre l’ambició i la corrupció en un petit poble meridional simplement no és suficient. No, ell ens regala múltiples narradors amb la seua pròpia veu cadascun, una prosa densa i una estructura que desafia qualsevol intent de lectura ràpida. Per què fer les coses fàcils quan es poden fer difícils i laberíntiques?