★★★★★★☆☆☆☆
En un claustre on respirar massa fort ja és una provocació, un frare intenta no morir d’asfíxia musical. Aquesta és la història d’una partitura silenciada per l’autoritat i del so més perillós: la llibertat.
Etiqueta: Proa
«Els cosacs», Lev Tolstoi
★★★★★★★☆☆☆
Un noble avorrit se’n va al Caucas a buscar sentit a la vida entre cosacs, vodka i noies que no li fan cas. Un diari de lamentacions amb cavalls, enyorances filosòfiques i una història d’amor tan realista com frustrant.
«Un lloc anomenat Antany», Olga Tokarczuk
★★★★★★★★☆☆
Un poble que no surt als mapes, una xiqueta que veu massa, i una Nobel que escriu com si fos bruixa. Tokarczuk t’arrossega a Antany… i no te’n deixes anar tan fàcilment.
«Homes i ratolins», John Steinbeck
★★★★★★★★★★
John Steinbeck, amb «Homes i ratolins», captura l’impacte brutal i la bellesa de la vida en poques pàgines. Un relat que ressona amb amor i desesperança, deixant una empremta profunda.
«A sang freda», Truman Capote
★★★★★★★☆☆☆
«A sang freda» és una d’aquelles obres que et deixen empremta, t’agrade o no. Considerada la joia del periodisme narratiu, és un llibre que exigeix cert esforç, no pel seu estil (que és impecable), com perquè Capote no escatima en detalls. Si sou dels que gaudiu de descripcions quirúrgiques sobre la vida d’un criminal fins al color dels seus mitjons, aquesta és la vostra obra. Si no, bé… arma’t de paciència.
«La possibilitat de dir-ne casa», Marta Orriols
★★★★★☆☆☆☆☆
La maternitat, la parella, la identitat i altres meravelles quotidianes explicades amb elegància i molta calma. Tanta calma que pots fer una migdiada entre pensament i pensament sense perdre el fil.
«La perla», John Steinbeck
★★★★★★★★☆☆
Tot i la brevetat de «La perla» de John Steinbeck, aquesta història m’ha deixat una empremta profunda. És com un d’aquells contes que semblen simples, però amaguen un missatge demolidor. Inspirada en una llegenda mexicana, l’obra presenta una faula moral sobre l’ambició, la cobdícia i les conseqüències del desig humà.
«L’estrany», Albert Camus
★★★★★★★★★★
Llegir «L’estrany» d’Albert Camus ha estat, per mi, una experiència desconcertant però fascinant. És un d’aquells llibres que us obliguen a frenar, a mirar les coses des d’una altra perspectiva, fins i tot si aquesta perspectiva és incòmoda o difícil d’acceptar.
«Esmorzar a Tiffany’s», Truman Capote
★★★★★★★★☆☆
«Esmorzar a Tiffany’s» de Truman Capote m’ha deixat una sensació estranya després de llegir-la, una barreja d’admiració i melancolia. Des de les primeres pàgines, Capote t’enganxa amb la seua prosa brillant, capaç de capturar l’essència de Nova York dels anys 50 i d’uns personatges tant fascinants com complexos. Però la veritable estrella de la història és Holly Golightly, una jove que sembla estar feta de llum i glamour, però que amaga una realitat molt més fosca.
«Washington Square», Henry James
★★★★★★★★★★
Una història d’amor, diners i mala llet familiar, on ser massa bona persona et converteix en blanc fàcil. Henry James dissecciona cors trencats amb tanta elegància que quasi no fa mal. Quasi.
Expecto Lectronum 