★★★★★★★★★★
«Els Buddenbrook» ha sigut el primer llibre que he llegit de Thomas Mann, un autor al qual li tenia un respecte —fins i tot una certa por— per la seua fama de ser dens, difícil i exigent. Sempre m’havia semblat que les seues obres eren només per a lectors molt experts o pacients, aquells capaços de desxifrar pàgines carregades de reflexions filosòfiques i estructures complexes.
Etiqueta: Obra maestra
«Assaig sobre la ceguesa», José Saramago
★★★★★★★★★★
Un llibre alegre com una missa de difunts: Saramago ens regala una rondalla apocalíptica on la ceguesa és blanca, però la misèria humana és negra com el carbó. Una teràpia de xoc per a idealistes i un regal per als cínics.
«El que resta del dia», Kazuo Ishiguro
★★★★★★★★★★
Un llibre on no passa (gairebé) res, però sents que t’ha remogut per dins com si t’hagueren passat un corró emocional per sobre. Tranquil·lament devastador. Com una punyalada amb guants de seda. I tu encara dius gràcies. Amb accent britànic. Una joia silenciosa.
«Combray», Marcel Proust
★★★★★★★★★★
Proust ens demostra que el temps no es perd, es recicla en frases llarguíssimes, gossos lladrant a la lluna i mares que no et donen un bes. I tot per culpa d’una magdalena.
«Cien años de soledad», Gabriel García Márquez
★★★★★★★★★★
Si alguna vez pensaste que tu familia era complicada, espera a conocer a los Buendía: cien años de locura, amores imposibles y un pelotón de fusilamiento que da inicio a todo. Pura alegría tropical.
Expecto Lectronum 