★★★★★★★★★★
Entre tanto bestseller prefabricado, Fulgencio Argüelles aparece como un milagro: escribe sin hashtags, sin algoritmos y, peor aún, con talento. El palacio azul de los ingenieros belgas es para quienes todavía creen en los libros de verdad.
Etiqueta: Obra maestra
«Albertine desapareguda», Marcel Proust
★★★★★★★★★☆
Una fugida, un dol, i un narrador que pensa massa. Si esperaves acció, malament. Si t’agrada la psicologia obsessiva i l’amor tòxic amb estil literari, estàs d’enhorabona.
«Canto jo i la muntanya balla», Irene Solà
★★★★★★★★★★
Una novel·la que et fa parlar amb bolets, sospitar dels núvols i creure que les muntanyes tenen més vida interior que tu mateix. Irene Solà t’atrapa, t’eleva i et deixa meravellosament confós.
«Stoner», John Williams
★★★★★★★★★★
«Stoner» és una joia literària que et cola com aigua d’una font: al principi, res asseca la gola, però acaba deixant-te ben xopat d’emocions i reflexions. Però no et preocupes, no cal impermeable.
«Homes i ratolins», John Steinbeck
★★★★★★★★★★
John Steinbeck, amb «Homes i ratolins», captura l’impacte brutal i la bellesa de la vida en poques pàgines. Un relat que ressona amb amor i desesperança, deixant una empremta profunda.
«Els morts», James Joyce
★★★★★★★★★★
«Els morts», l’últim relat de «Dublineses» de James Joyce, és una història que et sacseja de valent i sense necessitat de grans girs o drames exagerats. És un conte que, al principi, sembla només la crònica d’una reunió nadalenca a casa de dues germanes majors a Dublín. Però, a poc a poc, sense gairebé adonar-te’n, la història es converteix en una cosa molt més profunda i commovedor.
«Los días contados», Miklós Bánffy
★★★★★★★★★★
Acabo de leer «Los días contados» de Miklós Bánffy, y he de confesar que estoy enamorado. ¡Enamorado de un libro! Pero, ¡qué maravilla de libro! Desde que empecé a leerlo, casi no he dormido por la necesidad imperiosa de avanzar en la historia y descubrir qué les pasa a los personajes.
«Ruth», Elizabeth Gaskell
★★★★★★★★★★
¡Qué cabreo llevo! ¿Pero cómo se le ocurre ese final? Esta no te la perdono, señora Gaskell. Pero, ¿qué mierda de final es ese?
«La fortuna de los Rougon», Émile Zola
★★★★★★★★★★
«La fortuna de los Rougon» es el pistoletazo de salida de «Los Rougon-Macquart», la épica telenovela decimonónica (pero con mucho más drama y sin necesidad de pausas publicitarias).
«El soroll i la fúria», William Faulkner
★★★★★★★★★★
Hi ha llibres que un no llegeix, sinó que experimenta. «El soroll i la fúria» és un d’ells. És un remolí de paraules que no sempre s’entenen, però que colpegen amb força i fan mal tant emocionalment com físicament. Faulkner va fer un pas més enllà de la literatura i va destil·lar el temps, la memòria i la desesperació en tinta, i el va abocar sobre pàgines, cobrant vida amb cada frase llegida.
«Mares i fills», Theodor Kallifatides
★★★★★★★★★★
Kallifatides parla de mares, fills i tot eixe embolic emocional que arrosseguem tota la vida. Filosofia, amor, frustració i tot amb eixa elegància dolorosa que et fa sospirar mentre dissimules la llagrimeta.
«Memorias del subsuelo», Fiódor M. Dostoievski
★★★★★★★★★★
Siempre me ha dado reparo decir que me gusta Dostoievski, es como si al decirlo la gente te señale como pedante o esnob. Sin embargo, no puedo evitarlo, me encantan todas sus novelas; y «Memorias del subsuelo» es una de mis grandes favoritas.
Expecto Lectronum 