★★★★★★★★★☆
Hay libros que lees, disfrutas (o no) y sigues con tu vida. Hay otros que, como un virus latente, permanecen en tu memoria. Y luego está «Solenoide», que se mete en tu cabeza y se apropia de ella como un huésped insistente, un inquilino que no paga renta y que, de paso, te cambia la cerradura de la percepción de la realidad.
Etiqueta: Narrativa s. XXI
«Los extraños», Jon Bilbao
★★★★★★★☆☆☆
La irrupción de lo extraño en la rutina es un tema recurrente en la literatura. En «Los extraños», Jon Bilbao demuestra que lo inquietante no necesita anunciarse con estridencias.
«Klara i el sol», Kazuo Ishiguro
★★★★★★★★★★
Què pot eixir malament d’un món tecnològic, nens modificats genèticament i robots empàtics? Exacte: tot. Si vols replantejar-te la humanitat des d’un circuit, aquesta és la teua. Ishiguro, el mestre de la tristesa amb educació. Però tranquil, que no ploraràs… massa.
«Les ombres fugaces», Christian Guay-Poliquin
★★★★★★☆☆☆☆
Quan tot s’enfonsa –literalment i figuradament– i la llum no torna, només et queda confiar en desconeguts, caminar entre ombres i preguntar-te per què, exactament, no vas triar quedar-te al llit.
«La possibilitat de dir-ne casa», Marta Orriols
★★★★★☆☆☆☆☆
La maternitat, la parella, la identitat i altres meravelles quotidianes explicades amb elegància i molta calma. Tanta calma que pots fer una migdiada entre pensament i pensament sense perdre el fil.
«El pes de la neu», Christian Guay-Poliquin
★★★★★★★☆☆☆
«El pes de la neu», de Christian Guay-Poliquin, és una novel·la amb una atmosfera molt aconseguida, on el fred i l’espera ho impregnen tot. La història parteix d’una premissa interessant: un home ferit queda atrapat en una cabana, depenent d’un ancià que en té cura mentre l’hivern es tanca sobre ells. En aquest context d’aïllament extrem, la supervivència esdevé tant una qüestió física com psicològica.
«Assaig sobre la lucidesa», José Saramago
★★★★★★★★★☆
Quan tot un país vota en blanc, el govern s’espanta. Perquè clar, la democràcia està molt bé… fins que la gent la pren seriosament. Una sàtira política que fa més por que gràcia. O no.
«Mares i fills», Theodor Kallifatides
★★★★★★★★★★
Kallifatides parla de mares, fills i tot eixe embolic emocional que arrosseguem tota la vida. Filosofia, amor, frustració i tot amb eixa elegància dolorosa que et fa sospirar mentre dissimules la llagrimeta.
«Les nostres riqueses», Kaouther Adimi
★★★★★★★★★☆
De vegades, un llibre arriba a tu sense avís i acaba sorprenent-te de la millor manera. «Les nostres riqueses» de Kaouther Adimi ha estat una d’aquelles troballes que es converteixen en un veritable tresor. No sabia res sobre la novel·la ni l’autora abans de començar a llegir-la, i potser per això l’impacte ha estat encara més gran. El que he trobat a les seues pàgines ha estat una història fascinant que entrellaça el passat i el present, la literatura i la memòria, en un homenatge als llibres i als qui els estimem.
«La vergüenza», Cristian Fulaș
★★★★★★★☆☆☆
«La vergüenza», de Cristian Fulaș, es una novela que no se lee, sino que se siente en carne viva. Es un viaje al infierno de la adicción, contado en primera persona con una crudeza que no hace concesiones.
«Trilogía», Jon Fosse
★★★★★★★★★☆
¿Una historia de amor? ¿Una tragedia? ¿Un poema congelado? «Trilogía» es todo eso y más. Fosse escribe como quien respira entre sollozos: despacio, con dolor, y sin pedirte permiso para romperte un poco.
«A l’horitzó», Hernán Díaz
★★★★★★★★★☆
Una odissea minimalista plena de vent, solitud i personatges que parlen menys que una paret. «A l’horitzó» no et dona res mastegat —i tampoc gaire conversa. Però ai, com t’hipnotitza.
Expecto Lectronum 