★★★★★★★★★☆
«El desert dels Tàrtars» de Dino Buzzati és un llibre que, sense grans girs o explosions narratives, m’ha sacsejat l’ànima. La història segueix el tinent Giovanni Drogo, un jove oficial que arriba a la Fortalesa Bastiani amb la idea de passar-hi poc temps abans de continuar amb la seua vida. Però els dies es converteixen en mesos, els mesos en anys, i sense adonar-se’n, queda atrapat en una espera interminable, anhelant una guerra, una gesta, o qualsevol cosa que done sentit a la seua existència.
Etiqueta: Narrativa s. XX
«La presonera», Marcel Proust
★★★★★★★★★★
Com cada any, reprenc la lectura de «A la recerca del temps perdut», aquesta vegada amb el cinqué volum, «La presonera» (a les edicions de l’editorial Viena correspon al nové i al dècim). Si a «Sodoma i Gomorra» Proust ens va mostrar el germen de l’obsessió del narrador per Albertine, en aquest volum aquesta obsessió s’ha convertit en un laberint del qual sembla impossible sortir. Aquí, el narrador, completament atrapat en el seu amor obsessiu per Albertine, la manté pràcticament tancada a casa seua, tractant de controlar-la mentre es consumeix en la seua pròpia gelosia i inseguretats.
«Melancolía de la resistencia», László Krasznahorkai
★★★★★★★★★☆
«Melancolía de la resistencia» de László Krasznahorkai me ha arrastrado por una corriente oscura y densa, sin saber muy bien si me llevaba a la orilla o me hundía por completo. Es una de esas novelas complejas que, una vez dentro, subyugan con su ritmo pausado y su atmósfera de pesadilla.
«Llum d’agost», William Faulkner
★★★★★★★★★★
«Llum d’agost» m’ha atrapat des del principi fins al final i m’ha obert una porta a un món sencer, ple de llums i ombres, de bellesa i tragèdia. Aquesta novel·la de William Faulkner no és una lectura fàcil, però sí una d’aquelles experiències que deixen empremta.
«La mort a Venècia», Thomas Mann
★★★★★★★★★★
«La mort a Venècia» t’envolta d’una atmosfera tan intensa que gairebé pots sentir les olors, la llum i la tensió de les pàgines. Thomas Mann ens porta agafat de la mà per una Venècia sufocant i decadent, on l’escriptor Gustav von Aschenbach, un home seriós i disciplinat, es veu atrapat en una obsessió inesperada per la bellesa d’un jove Tadzio.
«El Doctor Faustus», Thomas Mann
★★★★★★★★★★
«El Doctor Faustus» de Thomas Mann és una d’aquelles novel·les que et deixen pensant molt de temps després d’haver-la acabat. Publicada el 1947, la història segueix la vida d’Adrian Leverkühn, un compositor brillant que fa un pacte amb el diable per assolir la grandesa musical. Però, com en qualsevol tracte amb el diable, el preu que cal pagar és altíssim.
«El seductor», Isaac Bashevis Singer
★★★★★★★★★☆
Si alguna vez te has preguntado qué pasaría si un Casanova sin dinero, un magnate con mala suerte y una estafa artística chocaran en la Nueva York de los años 40, «El seductor» de Isaac Bashevis Singer tiene la respuesta. Y vaya que es una respuesta delirante.
«Lulu», Mircea Cărtărescu
★★★★★★★★★☆
Si alguna vez te has preguntado qué se siente ser absorbido por un torbellino de palabras, imágenes oníricas y metáforas que parecen multiplicarse como conejos, «Lulu» de Mircea Cărtărescu es el libro perfecto para ti. No esperes una historia con principio, nudo y desenlace al estilo clásico, porque eso sería demasiado convencional.
«Suave es la noche», Francis Scott Fitzgerald
★★★★★★★★☆☆
Leer «Suave es la noche» es como asomarse a un cuadro hermoso que, cuanto más lo miras, más grietas empiezan a aparecer. Fitzgerald no solo escribe con elegancia —eso ya lo sabemos por «El gran Gatsby»—, sino que aquí se mete de lleno en lo más frágil del ser humano: lo que escondemos detrás de las sonrisas, los amores que duelen y las vidas que se desmoronan poco a poco, sin que nadie lo note.
«L’estrany», Albert Camus
★★★★★★★★★★
Llegir «L’estrany» d’Albert Camus ha estat, per mi, una experiència desconcertant però fascinant. És un d’aquells llibres que us obliguen a frenar, a mirar les coses des d’una altra perspectiva, fins i tot si aquesta perspectiva és incòmoda o difícil d’acceptar.
«La muntanya màgica», Thomas Mann
★★★★★★★★★★
Llegir «La muntanya màgica» ha estat una d’aquestes experiències literàries que no oblidaré mai. Vaig començar el llibre pensant que seria una història pesada, però més o menys senzilla sobre un tipus que visitarà al seu cosí malalt a un sanatori als Alps… i vaig acabar trobant-me atrapat en un univers completament distint, on el temps sembla detenir-se i tot, absolutament tot, està carregat de significat.
«Al Norte la montaña, al Sur el lago, al Oeste el camino, al Este el río», László Krasznahorkai
★★★★★★★★★★
Lo primero que llama la atención de «Al Norte la montaña, al Sur el lago, al Oeste el camino, al Este el río» es su título, tan largo que parece contener ya en sí mismo un pequeño poema o el mapa del tesoro. Desconocía el estilo de László Krasznahorkai, y la verdad es que no sabía del todo qué esperar. Había oído que era un autor complejo, exigente, de esos que no te lo ponen fácil. Pero lo que encontré fue algo completamente inesperado y hermoso: una obra que no se parece a nada que haya leído antes, y que me dejó con esa sensación tan rara y valiosa de haber descubierto algo importante.
Expecto Lectronum 