★★★★★★★★★☆
«L’hora de l’estrella» de Clarice Lispector és un llibre… Podria definir-ho com estrany? Sí, estrany, però en el bon sentit. És estrany en la seua forma, en com aborda la vida i el llenguatge, i en el seu to. Però, malgrat això, t’atrapa i et deixa pensant. És la meua segona novel·la de Lispector, després de «La passió segons G. H.», i definitivament no serà l’última. El seu estil és tan únic que cada frase sembla feta per a ser citada, com si tot el text tingués una importància gairebé sagrada.
Etiqueta: Narrativa s. XX
«A sang freda», Truman Capote
★★★★★★★☆☆☆
«A sang freda» és una d’aquelles obres que et deixen empremta, t’agrade o no. Considerada la joia del periodisme narratiu, és un llibre que exigeix cert esforç, no pel seu estil (que és impecable), com perquè Capote no escatima en detalls. Si sou dels que gaudiu de descripcions quirúrgiques sobre la vida d’un criminal fins al color dels seus mitjons, aquesta és la vostra obra. Si no, bé… arma’t de paciència.
«Les aventures del bon soldat Švejk», Jaroslav Hašek
★★★★★☆☆☆☆☆
Pocs llibres han aconseguit transformar la guerra en una desfilada de riallades i burocràcia absurda com «Les aventures del bon soldat Švejk». Considerada una joia de la literatura txeca i una de les novel·les antibel·licistes més emblemàtiques, l’obra de Jaroslav Hašek ens submergeix en una successió de disbarats tant hilarants com exasperants.
«Voss», Patrick White
★★★★★★★★☆☆
Publicada en 1957, «Voss» es una novela que desafía, exige y recompensa al lector con una profundidad que va más allá de su trama.
«David Golder», Irène Némirovsky
★★★★★★★★★☆
«David Golder» es un retrato descarnado, duro y despiadado de una sociedad dominada por la riqueza y la soledad que conlleva. Irène Némirovsky nos sumerge en un mundo donde lo único que importa es poseer y exhibir dinero
«Fiesta», Ernest Hemingway
★★★★★★★★★☆
Los sanfermines, corridas de toros y fiesta… mucha, pero que mucha fiesta desenfrenada son el telón de fondo de «Fiesta» de Ernest Hemingway, pero curiosamente, los personajes parecen incapaces de disfrutar realmente de todo ello.
«El gran Gatsby», Francis Scott Fitzgerald
★★★★★★★★☆☆
Desde hace años tenía pendiente leer «El gran Gatsby», un clásico del que había escuchado maravillas. En especial, siempre había oído hablar de Gatsby como uno de los grandes personajes de la literatura.
«Terra somnàmbula», Mia Couto
★★★★★★★★★☆
Implacable i poètic, al·legòric i esquinçador, «Terra somnàmbula» és una novel·la que es mou entre la cruesa de la guerra i la delicadesa dels somnis. Mia Couto ens submergeix en un Moçambic ferit, en què els personatges caminen sense rumb, fugint de l’horror amb l’esperança que qualsevol altre destí sigui millor que el que deixen enrere. Tot i això, enmig de la devastació, la bellesa s’obre pas a través de la paraula, convertida en refugi, en resistència, en testimoni.
«El nen perdut», Thomas Wolfe
★★★★★★★★★★
«El nen perdut» és una novel·la curta, però immensa en emocions. Thomas Wolfe reconstrueix la figura del seu germà gran, mort quan tenia dotze anys per tifus, mitjançant una prosa carregada de nostàlgia i lirisme. No només és la història d’una pèrdua, sinó també la d’una recerca: la del nen que va ser, de la mirada innocent que ja no pot recuperar, d’un temps que es va esvair massa aviat.
«Una qüestió personal», Kenzaburō Ōe
★★★★★★★★★★
Llegir «Una qüestió personal» no és simplement endinsar-se en una història; és sotmetre’s a una experiència desoladora, descarnada, que estripa la pell i exposa la ferida sense possibilitat de sutura. Bird, el seu protagonista, és un home a la vora de l’abisme.
«Amok», Stefan Zweig
★★★★★★★★★★
Stefan Zweig tiene algo que lo hace único. Puede que ninguno de sus libros esté en mi top 10 personal, pero su nombre nunca falta en mi lista de autores imprescindibles.
«Sóniechka», Ludmila Ulitskaya
★★★★★★★★☆☆
«Sóniechka» de Ludmila Ulitskaya es una de esas historias que te atrapan sin darte cuenta. Los personajes, aunque a veces raritos, son tan reales que podrías cruzártelos en la calle cualquier día.
Expecto Lectronum 