★★★★★★★★★☆
¿Una historia de amor? ¿Una tragedia? ¿Un poema congelado? «Trilogía» es todo eso y más. Fosse escribe como quien respira entre sollozos: despacio, con dolor, y sin pedirte permiso para romperte un poco.
Etiqueta: Literatura europea
«Una novel·la russa», Emmanuel Carrère
★★★★★★★★★☆
Llegir «Una novel·la russa» va ser com ficar-me al cap d’algú que no té por de mostrar-se trencat, contradictori, fins i tot desagradable. Emmanuel Carrère escriu com si el lector fora el confessor —o el còmplice— i això té una miqueta fascinant, però també d’incòmode. No és un llibre fàcil, no perquè siga complicat d’entendre, sinó perquè t’obliga a mirar de front allò que moltes vegades preferim deixar a les ombres: la vergonya, el desig, el passat familiar que pesa més del que un volgués admetre.
«Anatomia de les distàncies curtes», Marta Orriols
★★★★★★★★★☆
Però quina grata sorpresa ha estat aquest llibre! Aquest ha estat el meu primer acostament a l’obra de Marta Orriols, i només puc dir que m’ha sorprès —per bé, i profundament. No sabia ben bé què esperar en obrir «Anatomia de les distàncies curtes», però el que vaig trobar va ser una col·lecció de relats que em van tocar la patata de manera ferma, com aquelles veritats que un no vol mirar de cara, però que quan ho fa, ja no pot oblidar.
«L’estrany», Albert Camus
★★★★★★★★★★
Llegir «L’estrany» d’Albert Camus ha estat, per mi, una experiència desconcertant però fascinant. És un d’aquells llibres que us obliguen a frenar, a mirar les coses des d’una altra perspectiva, fins i tot si aquesta perspectiva és incòmoda o difícil d’acceptar.
«La muntanya màgica», Thomas Mann
★★★★★★★★★★
Llegir «La muntanya màgica» ha estat una d’aquestes experiències literàries que no oblidaré mai. Vaig començar el llibre pensant que seria una història pesada, però més o menys senzilla sobre un tipus que visitarà al seu cosí malalt a un sanatori als Alps… i vaig acabar trobant-me atrapat en un univers completament distint, on el temps sembla detenir-se i tot, absolutament tot, està carregat de significat.
«Valle de nubes», Lewis Glassic Gibbon
★★★★★★☆☆☆☆
Una heroína fascinante, una prosa lírica… y una historia que camina con la calma de una nube baja sobre Segget. «Valle de nubes» es bello, mordaz, y algo más lento que su brillante predecesor.
«House of cards», Michael Dobbs
★★★★★★★★☆☆
Francis Urquhart no solo quiere el poder: quiere todo el poder. Con una sonrisa encantadora y una daga bien afilada, esta novela es un tutorial británico sobre cómo destruir carreras sin despeinarse ni una pizca.
«El refugi del temps», Georgi Gospodínov
★★★★★★★★★☆
«El refugi del temps» ha estat una lectura que m’ha captivat de principi a fi. És el primer llibre que llegesc de Georgi Gospodínov, i, sincerament, no serà l’últim. La seua manera d’explorar el temps, la memòria i la identitat col·lectiva és tan fascinant que m’ha deixat amb ganes de descobrir més d’aquest autor tan original.
«Passi-ho bé, senyor Chips», James Hilton
★★★★★★★★★☆
He de confessar que, en obrir «Passi-ho bé, senyor Chips», no m’esperava el viatge emocional que estava a punt d’emprendre. És una novel·la curta, senzilla en aparença, però amb una profunditat i una sensibilitat que m’han deixat tocat. Ha sigut una lectura dolça, melancòlica i, sobretot, molt emotiva.
«Araña», Jon Bilbao
★★★★★★★★★☆
Si buscas respuestas claras, vete olvidando: Araña es un viaje al malestar invisible, a las tensiones familiares y a las telarañas emocionales que todos fingimos no ver. Bilbao te atrapa… y no te suelta.
«Yerma», Federico García Lorca
★★★★★★★★★★
Lorca te presenta a Yerma, la reina del deseo imposible: atrapada entre la maternidad que no llega y un marido de adorno, su tragedia es tan intensa que te dejará gritando al vacío.
«La casa de Bernarda Alba», Federico García Lorca
★★★★★★★★★★
Bienvenidos a la casa donde el deseo se guarda bajo llave, las hijas se pudren de aburrimiento y la madre controla hasta las miradas. Lorca nos regala un drama que es puro veneno envuelto en poesía.
Expecto Lectronum 