★★★★★☆☆☆☆☆
La maternitat, la parella, la identitat i altres meravelles quotidianes explicades amb elegància i molta calma. Tanta calma que pots fer una migdiada entre pensament i pensament sense perdre el fil.
Etiqueta: Literatura europea
«El principito», Antoine de Saint-Exupéry
★★★★★★★★★★
«El Principito» es ese libro mal llamado «para niños» que hace cuestionarte la vida mientras un dibujo de un sombrero (o una serpiente comiéndose un elefante) te deja pensando más de lo necesario. Publicado en 1943 por Antoine de Saint-Exupéry, este pequeño gran libro parece infantil, pero en realidad esconde más verdades sobre la existencia que cualquier manual de autoayuda.
«Cañas al viento», Grazia Deledda
★★★★★★★★★☆
«Cañas al viento» es una de esas novelas que te atrapan con su melancolía y su belleza. Publicada en 1913, es una de las obras más conocidas de Grazia Deledda
«Assaig sobre la lucidesa», José Saramago
★★★★★★★★★☆
Quan tot un país vota en blanc, el govern s’espanta. Perquè clar, la democràcia està molt bé… fins que la gent la pren seriosament. Una sàtira política que fa més por que gràcia. O no.
«Mares i fills», Theodor Kallifatides
★★★★★★★★★★
Kallifatides parla de mares, fills i tot eixe embolic emocional que arrosseguem tota la vida. Filosofia, amor, frustració i tot amb eixa elegància dolorosa que et fa sospirar mentre dissimules la llagrimeta.
«Expiación», Elizabeth von Arnim
★★★★★★★★☆☆
Si creías que el drama familiar y la culpa eran exclusivos de las sobremesas navideñas, «Expiación» viene a demostrarte que no: también caben en un jardín inglés, con crepúsculos y reproches educados incluidos.
«Cómo cambia el mar», Elizabeth Jane Howard
★★★★★★★★☆☆
Una pareja elegante, una institutriz joven y el mar griego como fondo para una crisis emocional silenciosa. Si pensabas que el drama venía con gritos, Elizabeth Jane Howard te demuestra que el silencio puede ser mucho más letal.
«Jaque al rey», Michael Dobbs
★★★★★★☆☆☆☆
Francis Urquhart vuelve, ahora con el ego más grande y la monarquía en el punto de mira. Un buen juego de poder, aunque las piezas no se muevan con el mismo filo que su predecesora.
«El desert dels Tàrtars», Dino Buzzati
★★★★★★★★★☆
«El desert dels Tàrtars» de Dino Buzzati és un llibre que, sense grans girs o explosions narratives, m’ha sacsejat l’ànima. La història segueix el tinent Giovanni Drogo, un jove oficial que arriba a la Fortalesa Bastiani amb la idea de passar-hi poc temps abans de continuar amb la seua vida. Però els dies es converteixen en mesos, els mesos en anys, i sense adonar-se’n, queda atrapat en una espera interminable, anhelant una guerra, una gesta, o qualsevol cosa que done sentit a la seua existència.
«La presonera», Marcel Proust
★★★★★★★★★★
Com cada any, reprenc la lectura de «A la recerca del temps perdut», aquesta vegada amb el cinqué volum, «La presonera» (a les edicions de l’editorial Viena correspon al nové i al dècim). Si a «Sodoma i Gomorra» Proust ens va mostrar el germen de l’obsessió del narrador per Albertine, en aquest volum aquesta obsessió s’ha convertit en un laberint del qual sembla impossible sortir. Aquí, el narrador, completament atrapat en el seu amor obsessiu per Albertine, la manté pràcticament tancada a casa seua, tractant de controlar-la mentre es consumeix en la seua pròpia gelosia i inseguretats.
«La mort a Venècia», Thomas Mann
★★★★★★★★★★
«La mort a Venècia» t’envolta d’una atmosfera tan intensa que gairebé pots sentir les olors, la llum i la tensió de les pàgines. Thomas Mann ens porta agafat de la mà per una Venècia sufocant i decadent, on l’escriptor Gustav von Aschenbach, un home seriós i disciplinat, es veu atrapat en una obsessió inesperada per la bellesa d’un jove Tadzio.
«El Doctor Faustus», Thomas Mann
★★★★★★★★★★
«El Doctor Faustus» de Thomas Mann és una d’aquelles novel·les que et deixen pensant molt de temps després d’haver-la acabat. Publicada el 1947, la història segueix la vida d’Adrian Leverkühn, un compositor brillant que fa un pacte amb el diable per assolir la grandesa musical. Però, com en qualsevol tracte amb el diable, el preu que cal pagar és altíssim.
Expecto Lectronum 