★★★★★★★☆☆☆
Un noble avorrit se’n va al Caucas a buscar sentit a la vida entre cosacs, vodka i noies que no li fan cas. Un diari de lamentacions amb cavalls, enyorances filosòfiques i una història d’amor tan realista com frustrant.
Etiqueta: Literatura europea
«El castell», Franz Kafka
★★★★★☆☆☆☆☆
Un protagonista confós, una burocràcia eterna i un misteri que no es resol. Kafka escriu una novel·la on la trama es passeja, la conclusió no arriba i la desesperació és el protagonista real.
«El bigote», Emmanuel Carrère
★★★★★★★★★★
Afeitarse nunca fue tan peligroso. En «El bigote», Carrère convierte un gesto cotidiano en una espiral de paranoia, humor negro y existencialismo afilado. ¿Quién diría que afeitarse el bigote podía conducir a la locura?
«Las almas muertas», Nikolái Gógol
★★★★★☆☆☆☆☆
Una sátira brillante sobre muertos que pesan más vivos que los vivos. Gógol construye un universo delirante y profundamente ruso… que admiré mucho más de lo que disfruté.
«La voz del Amo», Stanisław Lem
★★★★★★★★★☆
Lem nos promete un mensaje alienígena y nos entrega un espejo sucio: el reflejo de nuestra arrogancia intelectual. Ciencia, filosofía e ironía en una novela que confunde, irrita… y fascina.
«Mig rei», Joe Abercrombie
★★★★★★★☆☆☆
Mig rei? Més aviat mig desastre. Iarvi es veu coronat sense voler-ho i descobreix que el tron no té reposapeus. Una història de supervivència, venjança i decisions complicades (perquè fàcils no n’hi ha).
«El passat no és un somni», Theodor Kallifatides
★★★★★★★★☆☆
Aquest llibre et recorda que tornar a casa pot ser tan estrany com marxar-ne. Perquè, al final, som emigrants fins i tot a la nostra pròpia memòria.
«Una solitud massa sorollosa», Bohumil Hrabal
★★★★★★★★☆☆
Un llibre breu sobre destrucció, filosofia barata i humor negre. Ideal per a qui pensa que la seua vida és absurda, però vol llegir sobre algú a qui li va encara pitjor.
«La llei del menor», Ian McEwan
★★★★★★★★☆☆
Qui vol aventures d’acció quan pots llegir sobre judicis, transfusions i matrimonis trencats? McEwan et porta de la mà a un món on els sentiments són més explosius que qualsevol persecució.
«L’última paraula», Hanif Kureishi
★★★★☆☆☆☆☆☆
«L’última paraula» promet secrets i intensitat, però acaba sent una marató d’avorriment. Kureishi, t’ho dic amb afecte: amb aquest llibre has aconseguit fer-me estimar més les instruccions del microones.
«Canto jo i la muntanya balla», Irene Solà
★★★★★★★★★★
Una novel·la que et fa parlar amb bolets, sospitar dels núvols i creure que les muntanyes tenen més vida interior que tu mateix. Irene Solà t’atrapa, t’eleva i et deixa meravellosament confós.
«L’home duplicat», José Saramago
★★★★★★★★★★
Un professor deprimit, un actor idèntic, una crisi existencial i molta ironia: Saramago ens demostra que trobar-se amb el teu doble pot ser més inquietant que descobrir que t’has acabat el paper de vàter.
Expecto Lectronum 