«La cançó de la plana», Kent Haruf

★★★★★★★★★★
«La cançó de la plana» és un llibre que, sense grans focs artificials, t’arriba directe al cor. Amb una prosa sòbria, desproveïda d’artificis, Kent Haruf aconsegueix ficar-se sota la pell i deixar-te pensant en els seus personatges molt després d’haver tancat el llibre. És una obra commovedora i delicadament teixida que retrata la vida a una petita localitat de l’interior. L’autor ens ofereix una novel·la de to seré i líric, on allò quotidià es converteix en poesia.

«A l’horitzó», Hernán Díaz

★★★★★★★★★☆
Una odissea minimalista plena de vent, solitud i personatges que parlen menys que una paret. «A l’horitzó» no et dona res mastegat —i tampoc gaire conversa. Però ai, com t’hipnotitza.

«Suave es la noche», Francis Scott Fitzgerald

★★★★★★★★☆☆
Leer «Suave es la noche» es como asomarse a un cuadro hermoso que, cuanto más lo miras, más grietas empiezan a aparecer. Fitzgerald no solo escribe con elegancia —eso ya lo sabemos por «El gran Gatsby»—, sino que aquí se mete de lleno en lo más frágil del ser humano: lo que escondemos detrás de las sonrisas, los amores que duelen y las vidas que se desmoronan poco a poco, sin que nadie lo note.

«Valle de nubes», Lewis Glassic Gibbon

★★★★★★☆☆☆☆
Una heroína fascinante, una prosa lírica… y una historia que camina con la calma de una nube baja sobre Segget. «Valle de nubes» es bello, mordaz, y algo más lento que su brillante predecesor.

«Esmorzar a Tiffany’s», Truman Capote

★★★★★★★★☆☆
«Esmorzar a Tiffany’s» de Truman Capote m’ha deixat una sensació estranya després de llegir-la, una barreja d’admiració i melancolia. Des de les primeres pàgines, Capote t’enganxa amb la seua prosa brillant, capaç de capturar l’essència de Nova York dels anys 50 i d’uns personatges tant fascinants com complexos. Però la veritable estrella de la història és Holly Golightly, una jove que sembla estar feta de llum i glamour, però que amaga una realitat molt més fosca.

«Homes d’armes», Terry Pratchett

★★★★★★★★★☆
Compte que torna la Guàrdia Nocturna! Aneu preparant-se per no parar de riure. Per començar, t’has preguntat alguna vegada què passaria si mesclares una novel·la policial, una sàtira social, una història de fantasia èpica i un manual de recursos humans amb diversitat forçada? Doncs, «Homes d’armes» és la teua resposta. I sorprenentment, funciona. Perquè clar, l’autor és Terry Pratchett.

«House of cards», Michael Dobbs

★★★★★★★★☆☆
Francis Urquhart no solo quiere el poder: quiere todo el poder. Con una sonrisa encantadora y una daga bien afilada, esta novela es un tutorial británico sobre cómo destruir carreras sin despeinarse ni una pizca.

«La leyenda de Sleepy Hollow», Washington Irving

★★★★★★★★★☆
Imagínate que vas de excursión por el campo y el pícnic acaba con un jinete sin cabeza persiguiéndote por el bosque. Pues algo así ocurre en «La leyenda de Sleepy Hollow». Washington Irving nos regala un cuento clásico que mezcla folclore, humor y una pizca de terror… aunque, siendo honestos, el verdadero terror es lo crédulo que puede llegar a ser el protagonista.

«Passi-ho bé, senyor Chips», James Hilton

★★★★★★★★★☆
He de confessar que, en obrir «Passi-ho bé, senyor Chips», no m’esperava el viatge emocional que estava a punt d’emprendre. És una novel·la curta, senzilla en aparença, però amb una profunditat i una sensibilitat que m’han deixat tocat. Ha sigut una lectura dolça, melancòlica i, sobretot, molt emotiva.

«La edad de la inocencia», Edith Wharton

★★★★☆☆☆☆☆☆
Un clásico venerado, una autora que adoro… y aun así no pude terminarlo. «La edad de la inocencia» me dio más bostezo que epifanía. ¿Soy yo, Edith, o eres tú?

«Fortuna», Hernán Díaz

★★★★★★★★★☆
«Fortuna» és una sàtira intel·ligent sobre la riquesa, el poder i la veritat. Amb múltiples veus i estils, Hernan Diaz desconstrueix la manera com s’escriu —i es manipula— la història.

«Washington Square», Henry James

★★★★★★★★★★
Una història d’amor, diners i mala llet familiar, on ser massa bona persona et converteix en blanc fàcil. Henry James dissecciona cors trencats amb tanta elegància que quasi no fa mal. Quasi.