★★★★★★☆☆☆☆
Una heroína fascinante, una prosa lírica… y una historia que camina con la calma de una nube baja sobre Segget. «Valle de nubes» es bello, mordaz, y algo más lento que su brillante predecesor.
Etiqueta: Literatura anglosajona
«Esmorzar a Tiffany’s», Truman Capote
★★★★★★★★☆☆
«Esmorzar a Tiffany’s» de Truman Capote m’ha deixat una sensació estranya després de llegir-la, una barreja d’admiració i melancolia. Des de les primeres pàgines, Capote t’enganxa amb la seua prosa brillant, capaç de capturar l’essència de Nova York dels anys 50 i d’uns personatges tant fascinants com complexos. Però la veritable estrella de la història és Holly Golightly, una jove que sembla estar feta de llum i glamour, però que amaga una realitat molt més fosca.
«Homes d’armes», Terry Pratchett
★★★★★★★★★☆
Compte que torna la Guàrdia Nocturna! Aneu preparant-se per no parar de riure. Per començar, t’has preguntat alguna vegada què passaria si mesclares una novel·la policial, una sàtira social, una història de fantasia èpica i un manual de recursos humans amb diversitat forçada? Doncs, «Homes d’armes» és la teua resposta. I sorprenentment, funciona. Perquè clar, l’autor és Terry Pratchett.
«House of cards», Michael Dobbs
★★★★★★★★☆☆
Francis Urquhart no solo quiere el poder: quiere todo el poder. Con una sonrisa encantadora y una daga bien afilada, esta novela es un tutorial británico sobre cómo destruir carreras sin despeinarse ni una pizca.
«La leyenda de Sleepy Hollow», Washington Irving
★★★★★★★★★☆
Imagínate que vas de excursión por el campo y el pícnic acaba con un jinete sin cabeza persiguiéndote por el bosque. Pues algo así ocurre en «La leyenda de Sleepy Hollow». Washington Irving nos regala un cuento clásico que mezcla folclore, humor y una pizca de terror… aunque, siendo honestos, el verdadero terror es lo crédulo que puede llegar a ser el protagonista.
«Passi-ho bé, senyor Chips», James Hilton
★★★★★★★★★☆
He de confessar que, en obrir «Passi-ho bé, senyor Chips», no m’esperava el viatge emocional que estava a punt d’emprendre. És una novel·la curta, senzilla en aparença, però amb una profunditat i una sensibilitat que m’han deixat tocat. Ha sigut una lectura dolça, melancòlica i, sobretot, molt emotiva.
«La edad de la inocencia», Edith Wharton
★★★★☆☆☆☆☆☆
Un clásico venerado, una autora que adoro… y aun así no pude terminarlo. «La edad de la inocencia» me dio más bostezo que epifanía. ¿Soy yo, Edith, o eres tú?
«Fortuna», Hernán Díaz
★★★★★★★★★☆
«Fortuna» és una sàtira intel·ligent sobre la riquesa, el poder i la veritat. Amb múltiples veus i estils, Hernan Diaz desconstrueix la manera com s’escriu —i es manipula— la història.
«Washington Square», Henry James
★★★★★★★★★★
Una història d’amor, diners i mala llet familiar, on ser massa bona persona et converteix en blanc fàcil. Henry James dissecciona cors trencats amb tanta elegància que quasi no fa mal. Quasi.
«El misterio de la luna creciente», Valentine Williams
★★★★★★★★★☆
Un misterio donde todos parecen culpables, la luna conspira y el lector sospecha hasta de su propia sombra. Valentine Williams nos ofrece una intriga tan elegante como retorcida, perfecta para desconfiar hasta del mayordomo… y del gato.
«Cuentos completos», Katherine Mansfield
★★★★★★★★★☆
Katherine Mansfield te invita a un picnic literario y termina lanzándote verdades incómodas a la cara. Estos «Cuentos completos» son puro bisturí emocional: entran suaves, pero cuidado, que rasgan donde más duele.
«La pequeña Dorrit», Charles Dickens
★★★★★★★★★☆
¿Buscas humor, tragedia y una sátira burocrática tan real que querrás romper tus papeles del banco? Dickens te espera con “La pequeña Dorrit”, la historia de una heroína adorable atrapada en un laberinto victoriano.