★★★★★★★☆☆☆
«A sang freda» és una d’aquelles obres que et deixen empremta, t’agrade o no. Considerada la joia del periodisme narratiu, és un llibre que exigeix cert esforç, no pel seu estil (que és impecable), com perquè Capote no escatima en detalls. Si sou dels que gaudiu de descripcions quirúrgiques sobre la vida d’un criminal fins al color dels seus mitjons, aquesta és la vostra obra. Si no, bé… arma’t de paciència.
Etiqueta: Literatura anglosajona
«Voss», Patrick White
★★★★★★★★☆☆
Publicada en 1957, «Voss» es una novela que desafía, exige y recompensa al lector con una profundidad que va más allá de su trama.
«Ramage en San Vicente», Dudley Pope
★★★★★★★★☆☆
No es alta literatura ni pretende serlo. «Ramage en San Vicente» es una novela de aventuras náuticas que, sin alcanzar la profundidad de un Patrick O’Brian, ofrece una lectura entretenida y ágil, perfecta para una tarde relajante.
«El gran Gatsby», Francis Scott Fitzgerald
★★★★★★★★☆☆
Desde hace años tenía pendiente leer «El gran Gatsby», un clásico del que había escuchado maravillas. En especial, siempre había oído hablar de Gatsby como uno de los grandes personajes de la literatura.
«El testigo mudo», Agatha Christie
★★★★★★★★★☆
Si hay algo que puedo decir con absoluta certeza sobre «El testigo mudo», es que no hay un solo personaje que me haya caído bien.
«El nen perdut», Thomas Wolfe
★★★★★★★★★★
«El nen perdut» és una novel·la curta, però immensa en emocions. Thomas Wolfe reconstrueix la figura del seu germà gran, mort quan tenia dotze anys per tifus, mitjançant una prosa carregada de nostàlgia i lirisme. No només és la història d’una pèrdua, sinó també la d’una recerca: la del nen que va ser, de la mirada innocent que ja no pot recuperar, d’un temps que es va esvair massa aviat.
«Tiempos difíciles», Charles Dickens
★★★★★★★★★★
Si crees que los lunes son difíciles, espera a leer «Tiempos difíciles» de Charles Dickens. Publicada en 1854, esta novela es un tremendo guantazo literario contra la frialdad del utilitarismo y el despiadado mundo industrial.
«Blade runner. Els androides somien xais elèctrics?», Philip K. Dick
★★★★★★★★★☆
«Blade runner. Somien els androides xais elèctrics?» de Philip K. Dick és una novel·la que t’atrapa des del principi i no et deixa anar fins que arribes al final. És una d’aquestes històries que et fa pensar molt més enllà del que veus en la pàgina, qüestionant tot el que creies saber sobre la humanitat i la tecnologia.
«El soroll i la fúria», William Faulkner
★★★★★★★★★★
Hi ha llibres que un no llegeix, sinó que experimenta. «El soroll i la fúria» és un d’ells. És un remolí de paraules que no sempre s’entenen, però que colpegen amb força i fan mal tant emocionalment com físicament. Faulkner va fer un pas més enllà de la literatura i va destil·lar el temps, la memòria i la desesperació en tinta, i el va abocar sobre pàgines, cobrant vida amb cada frase llegida.
«La solterona», Edith Wharton
★★★★★★★★★☆
En un mundo donde la virtud social vale más que el amor maternal, Wharton nos entrega un drama silencioso con puñales escondidos en los encajes. Aviso: las lágrimas vienen bordadas con rabia y buen gusto.
«El americano», Henry James
★★★★★★★★★★
Tengo que decirlo: «El americano» me ha encantado, como casi todas las novelas de Henry James (por no decir todas).
«El misterio de la Casa Roja», A. A. Milne
★★★★★★★☆☆☆
«El misterio de la Casa Roja», de A. A. Milne, fue una lectura que me sorprendió gratamente. Conocía a Milne por su famoso Winnie the Pooh, así que encontrarme con una novela de misterio escrita por él fue toda una curiosidad. Y debo decir que, aunque no es una historia detectivesca al uso, tiene un encanto especial que la hace destacar.
Expecto Lectronum 