★★★★★★★★★★
John Steinbeck, amb «Homes i ratolins», captura l’impacte brutal i la bellesa de la vida en poques pàgines. Un relat que ressona amb amor i desesperança, deixant una empremta profunda.
Etiqueta: Generación perdida
«La ciutat», William Faulkner
★★★★★★★★★☆
«La ciutat», el segon lliurament de la «Trilogia dels Snopes», on Faulkner decideix que una història senzilla sobre l’ambició i la corrupció en un petit poble meridional simplement no és suficient. No, ell ens regala múltiples narradors amb la seua pròpia veu cadascun, una prosa densa i una estructura que desafia qualsevol intent de lectura ràpida. Per què fer les coses fàcils quan es poden fer difícils i laberíntiques?
«Fiesta», Ernest Hemingway
★★★★★★★★★☆
Los sanfermines, corridas de toros y fiesta… mucha, pero que mucha fiesta desenfrenada son el telón de fondo de «Fiesta» de Ernest Hemingway, pero curiosamente, los personajes parecen incapaces de disfrutar realmente de todo ello.
«El gran Gatsby», Francis Scott Fitzgerald
★★★★★★★★☆☆
Desde hace años tenía pendiente leer «El gran Gatsby», un clásico del que había escuchado maravillas. En especial, siempre había oído hablar de Gatsby como uno de los grandes personajes de la literatura.
«El soroll i la fúria», William Faulkner
★★★★★★★★★★
Hi ha llibres que un no llegeix, sinó que experimenta. «El soroll i la fúria» és un d’ells. És un remolí de paraules que no sempre s’entenen, però que colpegen amb força i fan mal tant emocionalment com físicament. Faulkner va fer un pas més enllà de la literatura i va destil·lar el temps, la memòria i la desesperació en tinta, i el va abocar sobre pàgines, cobrant vida amb cada frase llegida.
«La perla», John Steinbeck
★★★★★★★★☆☆
Tot i la brevetat de «La perla» de John Steinbeck, aquesta història m’ha deixat una empremta profunda. És com un d’aquells contes que semblen simples, però amaguen un missatge demolidor. Inspirada en una llegenda mexicana, l’obra presenta una faula moral sobre l’ambició, la cobdícia i les conseqüències del desig humà.
«Llum d’agost», William Faulkner
★★★★★★★★★★
«Llum d’agost» m’ha atrapat des del principi fins al final i m’ha obert una porta a un món sencer, ple de llums i ombres, de bellesa i tragèdia. Aquesta novel·la de William Faulkner no és una lectura fàcil, però sí una d’aquelles experiències que deixen empremta.
«Suave es la noche», Francis Scott Fitzgerald
★★★★★★★★☆☆
Leer «Suave es la noche» es como asomarse a un cuadro hermoso que, cuanto más lo miras, más grietas empiezan a aparecer. Fitzgerald no solo escribe con elegancia —eso ya lo sabemos por «El gran Gatsby»—, sino que aquí se mete de lleno en lo más frágil del ser humano: lo que escondemos detrás de las sonrisas, los amores que duelen y las vidas que se desmoronan poco a poco, sin que nadie lo note.
«El llogaret», William Faulkner
★★★★★★★★★☆
Llegir «El llogaret» de William Faulkner és com endinsar-te en un pantà literari del sud dels Estats Units: calorós, espès, ple de mosquits en forma de frases subordinades i amb una sensació constant que estàs seguint el rastre d’alguna cosa que no saps ben bé què és… però que segurament fa olor de suor i oportunisme.