★★★★★★★★★★
«El Principito» es ese libro mal llamado «para niños» que hace cuestionarte la vida mientras un dibujo de un sombrero (o una serpiente comiéndose un elefante) te deja pensando más de lo necesario. Publicado en 1943 por Antoine de Saint-Exupéry, este pequeño gran libro parece infantil, pero en realidad esconde más verdades sobre la existencia que cualquier manual de autoayuda.
Etiqueta: Francia
«La presonera», Marcel Proust
★★★★★★★★★★
Com cada any, reprenc la lectura de «A la recerca del temps perdut», aquesta vegada amb el cinqué volum, «La presonera» (a les edicions de l’editorial Viena correspon al nové i al dècim). Si a «Sodoma i Gomorra» Proust ens va mostrar el germen de l’obsessió del narrador per Albertine, en aquest volum aquesta obsessió s’ha convertit en un laberint del qual sembla impossible sortir. Aquí, el narrador, completament atrapat en el seu amor obsessiu per Albertine, la manté pràcticament tancada a casa seua, tractant de controlar-la mentre es consumeix en la seua pròpia gelosia i inseguretats.
«Una novel·la russa», Emmanuel Carrère
★★★★★★★★★☆
Llegir «Una novel·la russa» va ser com ficar-me al cap d’algú que no té por de mostrar-se trencat, contradictori, fins i tot desagradable. Emmanuel Carrère escriu com si el lector fora el confessor —o el còmplice— i això té una miqueta fascinant, però també d’incòmode. No és un llibre fàcil, no perquè siga complicat d’entendre, sinó perquè t’obliga a mirar de front allò que moltes vegades preferim deixar a les ombres: la vergonya, el desig, el passat familiar que pesa més del que un volgués admetre.
«L’estrany», Albert Camus
★★★★★★★★★★
Llegir «L’estrany» d’Albert Camus ha estat, per mi, una experiència desconcertant però fascinant. És un d’aquells llibres que us obliguen a frenar, a mirar les coses des d’una altra perspectiva, fins i tot si aquesta perspectiva és incòmoda o difícil d’acceptar.
«Un misterio en París», Gaston Leroux
★★★★★★★★☆☆
¿París, ciudad del amor? No en esta novela. Aquí se respira perfume, secretos y cadáveres frescos. Leroux nos lanza un misterio tan elegante como retorcido, ideal para perderse… y desconfiar hasta del mayordomo invisible.
«Combray», Marcel Proust
★★★★★★★★★★
Proust ens demostra que el temps no es perd, es recicla en frases llarguíssimes, gossos lladrant a la lluna i mares que no et donen un bes. I tot per culpa d’una magdalena.
Expecto Lectronum 