«Amok», Stefan Zweig

★★★★★★★★★★
Stefan Zweig tiene algo que lo hace único. Puede que ninguno de sus libros esté en mi top 10 personal, pero su nombre nunca falta en mi lista de autores imprescindibles.

«Sóniechka», Ludmila Ulitskaya

★★★★★★★★☆☆
«Sóniechka» de Ludmila Ulitskaya es una de esas historias que te atrapan sin darte cuenta. Los personajes, aunque a veces raritos, son tan reales que podrías cruzártelos en la calle cualquier día.

«Los extraños», Jon Bilbao

★★★★★★★☆☆☆
La irrupción de lo extraño en la rutina es un tema recurrente en la literatura. En «Los extraños», Jon Bilbao demuestra que lo inquietante no necesita anunciarse con estridencias.

«Tiempos difíciles», Charles Dickens

★★★★★★★★★★
Si crees que los lunes son difíciles, espera a leer «Tiempos difíciles» de Charles Dickens. Publicada en 1854, esta novela es un tremendo guantazo literario contra la frialdad del utilitarismo y el despiadado mundo industrial.

«Blade runner. Els androides somien xais elèctrics?», Philip K. Dick

★★★★★★★★★☆
«Blade runner. Somien els androides xais elèctrics?» de Philip K. Dick és una novel·la que t’atrapa des del principi i no et deixa anar fins que arribes al final. És una d’aquestes històries que et fa pensar molt més enllà del que veus en la pàgina, qüestionant tot el que creies saber sobre la humanitat i la tecnologia.

«Klara i el sol», Kazuo Ishiguro

★★★★★★★★★★
Què pot eixir malament d’un món tecnològic, nens modificats genèticament i robots empàtics? Exacte: tot. Si vols replantejar-te la humanitat des d’un circuit, aquesta és la teua. Ishiguro, el mestre de la tristesa amb educació. Però tranquil, que no ploraràs… massa.

«Les ombres fugaces», Christian Guay-Poliquin

★★★★★★☆☆☆☆
Quan tot s’enfonsa –literalment i figuradament– i la llum no torna, només et queda confiar en desconeguts, caminar entre ombres i preguntar-te per què, exactament, no vas triar quedar-te al llit.

«La sombra del ciprés es alargada», Miguel Delibes

★★★★★★★★★★
Hace días que terminé de leer «La sombra del ciprés es alargada», la primera novela de Miguel Delibes y ganadora del Premio Nadal, y todavía sigo dándole vueltas a muchas de las ideas que plantea.

«El soroll i la fúria», William Faulkner

★★★★★★★★★★
Hi ha llibres que un no llegeix, sinó que experimenta. «El soroll i la fúria» és un d’ells. És un remolí de paraules que no sempre s’entenen, però que colpegen amb força i fan mal tant emocionalment com físicament. Faulkner va fer un pas més enllà de la literatura i va destil·lar el temps, la memòria i la desesperació en tinta, i el va abocar sobre pàgines, cobrant vida amb cada frase llegida.