«El soroll i la fúria», William Faulkner

★★★★★★★★★★
Hi ha llibres que un no llegeix, sinó que experimenta. «El soroll i la fúria» és un d’ells. És un remolí de paraules que no sempre s’entenen, però que colpegen amb força i fan mal tant emocionalment com físicament. Faulkner va fer un pas més enllà de la literatura i va destil·lar el temps, la memòria i la desesperació en tinta, i el va abocar sobre pàgines, cobrant vida amb cada frase llegida.

«La solterona», Edith Wharton

★★★★★★★★★☆
En un mundo donde la virtud social vale más que el amor maternal, Wharton nos entrega un drama silencioso con puñales escondidos en los encajes. Aviso: las lágrimas vienen bordadas con rabia y buen gusto.

«El americano», Henry James

★★★★★★★★★★
Tengo que decirlo: «El americano» me ha encantado, como casi todas las novelas de Henry James (por no decir todas).

«La perla», John Steinbeck

★★★★★★★★☆☆
Tot i la brevetat de «La perla» de John Steinbeck, aquesta història m’ha deixat una empremta profunda. És com un d’aquells contes que semblen simples, però amaguen un missatge demolidor. Inspirada en una llegenda mexicana, l’obra presenta una faula moral sobre l’ambició, la cobdícia i les conseqüències del desig humà.

«Asesinato en el Richelieu», Anita Blackmon

★★★★★★★★☆☆
«Asesinato en el Richelieu» de Anita Blackmon es una novela de misterio que se desarrolla en un pequeño y algo decadente hotel sureño, el Richelieu, donde una serie de asesinatos pone en evidencia las tensiones ocultas entre los huéspedes.

«Llum d’agost», William Faulkner

★★★★★★★★★★
«Llum d’agost» m’ha atrapat des del principi fins al final i m’ha obert una porta a un món sencer, ple de llums i ombres, de bellesa i tragèdia. Aquesta novel·la de William Faulkner no és una lectura fàcil, però sí una d’aquelles experiències que deixen empremta.

«Cleopatra. Biografía de una reina», Duane Roller

★★★★★★★★☆☆
Si buscabas a la Cleopatra de Elizabeth Taylor, mejor cambia de libro. Aquí encontrarás a la estratega, la gobernante… y ninguna escena melodramática. Historia con mayúsculas, para amantes de la verdad incómoda.

«El seductor», Isaac Bashevis Singer

★★★★★★★★★☆
Si alguna vez te has preguntado qué pasaría si un Casanova sin dinero, un magnate con mala suerte y una estafa artística chocaran en la Nueva York de los años 40, «El seductor» de Isaac Bashevis Singer tiene la respuesta. Y vaya que es una respuesta delirante.

«Tots aquells cavalls», Cormac McCarthy

★★★★★☆☆☆☆☆
Un homenatge als westerns, però amb més existencialisme, menys trets i un protagonista que confon el romanticisme amb la impulsivitat. Galops, amors i ganivetades en un Mèxic que fa més por que goig.

«La cançó de la plana», Kent Haruf

★★★★★★★★★★
«La cançó de la plana» és un llibre que, sense grans focs artificials, t’arriba directe al cor. Amb una prosa sòbria, desproveïda d’artificis, Kent Haruf aconsegueix ficar-se sota la pell i deixar-te pensant en els seus personatges molt després d’haver tancat el llibre. És una obra commovedora i delicadament teixida que retrata la vida a una petita localitat de l’interior. L’autor ens ofereix una novel·la de to seré i líric, on allò quotidià es converteix en poesia.

«A l’horitzó», Hernán Díaz

★★★★★★★★★☆
Una odissea minimalista plena de vent, solitud i personatges que parlen menys que una paret. «A l’horitzó» no et dona res mastegat —i tampoc gaire conversa. Però ai, com t’hipnotitza.

«Suave es la noche», Francis Scott Fitzgerald

★★★★★★★★☆☆
Leer «Suave es la noche» es como asomarse a un cuadro hermoso que, cuanto más lo miras, más grietas empiezan a aparecer. Fitzgerald no solo escribe con elegancia —eso ya lo sabemos por «El gran Gatsby»—, sino que aquí se mete de lleno en lo más frágil del ser humano: lo que escondemos detrás de las sonrisas, los amores que duelen y las vidas que se desmoronan poco a poco, sin que nadie lo note.