★★★★★★☆☆☆☆
«Ampliació del camp de batalla» de Michel Houellebecq, m’ha deixat una sensació estranya. Tot i que m’ha agradat, continue sense entendre del tot la seua fama ni per què és un candidat etern al Nobel. Així i tot, cal reconéixer que, fins i tot sent el seu primer llibre, deixa clar el tipus d’autor que és: brutalment honest, incòmode i amb una mirada desencantada sobre el món modern.
Etiqueta: Anagrama
«Pedro Páramo», Juan Rulfo
★★★★★★★☆☆☆
«Pedro Páramo», la obra maestra de Juan Rulfo, no es solo una historia, es una experiencia, un viaje a un pueblo donde los muertos susurran y los recuerdos pesan más que los vivos.
«El gran Gatsby», Francis Scott Fitzgerald
★★★★★★★★☆☆
Desde hace años tenía pendiente leer «El gran Gatsby», un clásico del que había escuchado maravillas. En especial, siempre había oído hablar de Gatsby como uno de los grandes personajes de la literatura.
«Sóniechka», Ludmila Ulitskaya
★★★★★★★★☆☆
«Sóniechka» de Ludmila Ulitskaya es una de esas historias que te atrapan sin darte cuenta. Los personajes, aunque a veces raritos, son tan reales que podrías cruzártelos en la calle cualquier día.
«Un artista del mundo flotante», Kazuo Ishiguro
★★★★★★★★★☆
Entre recuerdos vagos y silencios incómodos, Ishiguro nos regala otra joya: la historia de un hombre que tal vez no aprendió nada, pero lo cuenta divinamente.
«Klara i el sol», Kazuo Ishiguro
★★★★★★★★★★
Què pot eixir malament d’un món tecnològic, nens modificats genèticament i robots empàtics? Exacte: tot. Si vols replantejar-te la humanitat des d’un circuit, aquesta és la teua. Ishiguro, el mestre de la tristesa amb educació. Però tranquil, que no ploraràs… massa.
«Una novel·la russa», Emmanuel Carrère
★★★★★★★★★☆
Llegir «Una novel·la russa» va ser com ficar-me al cap d’algú que no té por de mostrar-se trencat, contradictori, fins i tot desagradable. Emmanuel Carrère escriu com si el lector fora el confessor —o el còmplice— i això té una miqueta fascinant, però també d’incòmode. No és un llibre fàcil, no perquè siga complicat d’entendre, sinó perquè t’obliga a mirar de front allò que moltes vegades preferim deixar a les ombres: la vergonya, el desig, el passat familiar que pesa més del que un volgués admetre.
«Maigret y la vieja dama», Georges Simenon
★★★★★★★★★☆
En esta historia, el mayor peligro no es el veneno, sino la convivencia forzada entre parientes que preferirían estar muertos… o al menos más lejos. Maigret, imperturbable, toma nota mientras se sirve otro coñac.
«El gegant enterrat», Kazuo Ishiguro
★★★★★★★★★☆
Una faula filosòfica amb boira i cavallers amb artrosi. No és fantasia, és Ishiguro. El gegant enterrat és com fer senderisme emocional amb dues persones grans que parlen poc però et fan plorar. Ei, però hi ha un drac… tot i que deprimit.
«No em deixis mai», Kazuo Ishiguro
★★★★★★★★★★
Pareix un llibre de ciència-ficció, però t’arranca l’ànima amb la calma britànica d’un te amb galetes. I sí, acabaràs plorant. Però en silenci i amb dignitat. I el pitjor? Que li dones les gràcies. Amb llàgrimes, però li les dones.
«Pálida luz en las colinas», Kazuo Ishiguro
★★★★★★★★☆☆
Ishiguro debuta con una novela llena de silencios, recuerdos y sutiles puñaladas emocionales. Si buscas respuestas claras, huye. Si te gusta sufrir con elegancia, adelante.
Expecto Lectronum 