Sumérgete en Expecto Lectronum donde la lectura es el hechizo que ahuyenta el aburrimiento.
★★★★★★★★★★
Una novel·la de fantasia amb dracs, policies desmotivats i un fart de riure. És fantasia, sí, però amb més sarcasme que espases i més veritat que molts telenotícies. Si no t’agrada aquest llibre, potser tens ànima de drac… no-massa-noble.
★★★★★★★★☆☆
Caín mata el seu germà, discuteix amb Déu, i es passeja per l’Antic Testament amb la insolència d’algú que ha llegit el guió abans. Un viatge bíblic on el sentit comú és pecat mortal.
★★★★★★★★★☆
¿Quién necesita terapia cuando puede leer «Confusión»? Tercera entrega de los Cazalet: más guerra, más secretos, más traumas. Elizabeth Jane Howard te destroza el alma… con una prosa tan elegante que hasta duele con estilo.
★★★★★★★★☆☆
Un mag mor, fa un regal equivocat i el patriarcat màgic tremola. Igualtat de ritus és fantasia feminista amb bruixes cabudes, mags inútils i una xiqueta que demostra que la màgia no entén de gèneres.
★★★★★★★★☆☆
Un cantante de ópera, un amor fugaz, y toneladas de introspección. Marías transforma el recuerdo en un laberinto delicioso donde el lector se pierde gustoso. Perfecta para quienes creen que el amor empieza después de que termina.
★★★★★★★★★★
Pareix un llibre de ciència-ficció, però t’arranca l’ànima amb la calma britànica d’un te amb galetes. I sí, acabaràs plorant. Però en silenci i amb dignitat. I el pitjor? Que li dones les gràcies. Amb llàgrimes, però li les dones.
★★★★★★★★★☆
«Kokoro» es el libro que te dice, con delicadeza japonesa, que todos estamos solos y que probablemente lo estaremos siempre. Y aun así, no puedes dejar de leer. Ni de subrayar.
★★★★★★★★★☆
Un asesinato, una parroquia, y una ancianita que sabe más que Scotland Yard. «Muerte en la vicaría» es la prueba de que los secretos más oscuros se esconden tras las cortinas con encaje y las buenas maneras.
★★★★★★★★☆☆
Ishiguro debuta con una novela llena de silencios, recuerdos y sutiles puñaladas emocionales. Si buscas respuestas claras, huye. Si te gusta sufrir con elegancia, adelante.
★★★★★★★★☆☆
La Segunda Guerra Mundial nunca fue tan elegante: entre jardines marchitos, infidelidades discretas y adolescentes furiosas, «Tiempo de espera» es una clase magistral de cómo sufrir con estilo. Y sin derramar una lágrima… en público.
★★★★★★★★★★
Un llibre on no passa (gairebé) res, però sents que t’ha remogut per dins com si t’hagueren passat un corró emocional per sobre. Tranquil·lament devastador. Com una punyalada amb guants de seda. I tu encara dius gràcies. Amb accent britànic. Una joia silenciosa.
★★★★★★★★★★
Proust ens demostra que el temps no es perd, es recicla en frases llarguíssimes, gossos lladrant a la lluna i mares que no et donen un bes. I tot per culpa d’una magdalena.
Expecto Lectronum 