★★★★★★★★☆☆
¿Intentar envenenar a tu marido y terminar absuelta, pero más atrapada que nunca? «Thérèse Desqueyroux» es un manual elegante de desesperación silenciosa y matrimonios que matan… aunque no literalmente.
Categoría: Premio Nobel
«El mono blanco», John Galsworthy
★★★★★★★★★★
Entre arte moderno, matrimonios aburridos y el insomnio de Soames, Galsworthy nos regala una tragicomedia con aroma a polvo victoriano. Galsworthy lo llama comedia, pero en realidad duele. Y qué bien duele.
«Conversación en la Catedral», Mario Vargas Llosa
★★★★★★☆☆☆☆
Una novela que exige más neuronas que ganas, donde los diálogos se cruzan como en una cena familiar caótica. ¿Confusa? Sí. ¿Brillante? A ratos. ¿Recomendable? Solo si sobrevives al primer tramo.
«El tambor de hojalata», Günter Grass
★★★★☆☆☆☆☆☆
Un niño que no crece, un tambor que no calla y una novela que empieza genial… hasta que se le va la baqueta. El tambor de hojalata es una genialidad que tamborilea demasiado.
«La pesta», Albert Camus
★★★★★★★★☆☆
Una epidèmia, moltes reflexions i cap consol. A Orà, l’amor s’evapora, l’amistat tremola i només sobreviu la moral. Camus ens ofereix un apocalipsi filosòfic… i ni una alegria per postres.
«La Clivella», Doris Lessing
★★★★★★★★☆☆
En un món sense homes, tot era pau, silenci i banys lunars… fins que va nàixer un mascle i, amb ell, el caos, la testosterona i les discussions eternes sobre qui havia d’anar a caçar.
«Keyle la pelirroja», Isaac Bashevis Singer
★★★★☆☆☆☆☆☆
Isaac Bashevis Singer nos guía —o extravía— por un mundo donde todos sufren mucho, especialmente el lector. «Keyle la pelirroja» es ideal si te interesan el pecado, el castigo y los rabinos omnipresentes. Si no… corre.
«L’home duplicat», José Saramago
★★★★★★★★★★
Un professor deprimit, un actor idèntic, una crisi existencial i molta ironia: Saramago ens demostra que trobar-se amb el teu doble pot ser més inquietant que descobrir que t’has acabat el paper de vàter.
«Un lloc anomenat Antany», Olga Tokarczuk
★★★★★★★★☆☆
Un poble que no surt als mapes, una xiqueta que veu massa, i una Nobel que escriu com si fos bruixa. Tokarczuk t’arrossega a Antany… i no te’n deixes anar tan fàcilment.
«L’enganyada», Thomas Mann
★★★★★★★★★★
Una novel·la sobre dones, desig i decadència, escrita per un home alemany amb molt per dir i poques presses. Si creus que la menopausa no pot ser matèria literària èpica, és que no has llegit «L’enganyada.»
«Homes i ratolins», John Steinbeck
★★★★★★★★★★
John Steinbeck, amb «Homes i ratolins», captura l’impacte brutal i la bellesa de la vida en poques pàgines. Un relat que ressona amb amor i desesperança, deixant una empremta profunda.
«El lloc», Annie Ernaux
★★★★★★★☆☆☆
Tenia moltes expectatives posades en «El lloc» d’Annie Ernaux. Pensava que seguiria un camí similar al de «Mares i fills» de Theodor Kallifatides, una obra que em va commoure profundament: íntima, emotiva, carregada d’aquesta tendresa dolorosa que s’instal·la en la memòria familiar. Però em vaig equivocar.
Expecto Lectronum 