★★★★★★★★★★
Si crees que morir es trágico, es porque no has leído a Jon Fosse. En «Mañana y tarde», morirse es otra tarea más del día. Y extrañamente… preciosa.
Categoría: Narrativa s. XXI
«El jardín de vidrio», Tatiana Ţîbuleac
★★★★★★★★★★
Una niña huérfana, una madre adoptiva alcohólica y un jardín que no tiene flores, sino traumas. Olvida los cuentos de hadas. Aquí hay dolor con nombre propio, lengua prestada y una infancia reciclada a golpe de botella vacía.
«Assaig sobre la ceguesa», José Saramago
★★★★★★★★★★
Un llibre alegre com una missa de difunts: Saramago ens regala una rondalla apocalíptica on la ceguesa és blanca, però la misèria humana és negra com el carbó. Una teràpia de xoc per a idealistes i un regal per als cínics.
«Les intermitències de la mort», José Saramago
★★★★★★★★★☆
Quan la mort fa vaga, el caos arriba… però també l’humor negre, la crítica social i una reflexió que et deixa pensant si morir no era, en realitat, una idea força pràctica.
«El gegant enterrat», Kazuo Ishiguro
★★★★★★★★★☆
Una faula filosòfica amb boira i cavallers amb artrosi. No és fantasia, és Ishiguro. El gegant enterrat és com fer senderisme emocional amb dues persones grans que parlen poc però et fan plorar. Ei, però hi ha un drac… tot i que deprimit.
«Basilisco», Jon Bilbao
★★★★★★★★☆☆
Un western filosófico con un cowboy exterminador, un escritor en crisis y un basilisco que quizá seas tú. El resultado: una novela incómoda, lúcida y adictiva. Ideal si te gusta sufrir con estilo.
«Sobre los huesos de los muertos», Olga Tokarczuk
★★★★★★★☆☆☆
Una señora excéntrica, animales vengativos y un Nobel de Literatura que esperaba que me iluminara… pero me dejó con linterna de bolsillo. Un libro curioso, inteligente… entre lo brillante y lo que pudo ser. Un gusto, sí, pero con sabor a poco.
«Caín», José Saramago
★★★★★★★★☆☆
Caín mata el seu germà, discuteix amb Déu, i es passeja per l’Antic Testament amb la insolència d’algú que ha llegit el guió abans. Un viatge bíblic on el sentit comú és pecat mortal.
«No em deixis mai», Kazuo Ishiguro
★★★★★★★★★★
Pareix un llibre de ciència-ficció, però t’arranca l’ànima amb la calma britànica d’un te amb galetes. I sí, acabaràs plorant. Però en silenci i amb dignitat. I el pitjor? Que li dones les gràcies. Amb llàgrimes, però li les dones.
Expecto Lectronum 