★★★★★★★★★☆
De vegades, un llibre arriba a tu sense avís i acaba sorprenent-te de la millor manera. «Les nostres riqueses» de Kaouther Adimi ha estat una d’aquelles troballes que es converteixen en un veritable tresor. No sabia res sobre la novel·la ni l’autora abans de començar a llegir-la, i potser per això l’impacte ha estat encara més gran. El que he trobat a les seues pàgines ha estat una història fascinant que entrellaça el passat i el present, la literatura i la memòria, en un homenatge als llibres i als qui els estimem.
Categoría: Narrativa s. XXI
«La vergüenza», Cristian Fulaș
★★★★★★★☆☆☆
«La vergüenza», de Cristian Fulaș, es una novela que no se lee, sino que se siente en carne viva. Es un viaje al infierno de la adicción, contado en primera persona con una crudeza que no hace concesiones.
«Trilogía», Jon Fosse
★★★★★★★★★☆
¿Una historia de amor? ¿Una tragedia? ¿Un poema congelado? «Trilogía» es todo eso y más. Fosse escribe como quien respira entre sollozos: despacio, con dolor, y sin pedirte permiso para romperte un poco.
«La cançó de la plana», Kent Haruf
★★★★★★★★★★
«La cançó de la plana» és un llibre que, sense grans focs artificials, t’arriba directe al cor. Amb una prosa sòbria, desproveïda d’artificis, Kent Haruf aconsegueix ficar-se sota la pell i deixar-te pensant en els seus personatges molt després d’haver tancat el llibre. És una obra commovedora i delicadament teixida que retrata la vida a una petita localitat de l’interior. L’autor ens ofereix una novel·la de to seré i líric, on allò quotidià es converteix en poesia.
«A l’horitzó», Hernán Díaz
★★★★★★★★★☆
Una odissea minimalista plena de vent, solitud i personatges que parlen menys que una paret. «A l’horitzó» no et dona res mastegat —i tampoc gaire conversa. Però ai, com t’hipnotitza.
«Una novel·la russa», Emmanuel Carrère
★★★★★★★★★☆
Llegir «Una novel·la russa» va ser com ficar-me al cap d’algú que no té por de mostrar-se trencat, contradictori, fins i tot desagradable. Emmanuel Carrère escriu com si el lector fora el confessor —o el còmplice— i això té una miqueta fascinant, però també d’incòmode. No és un llibre fàcil, no perquè siga complicat d’entendre, sinó perquè t’obliga a mirar de front allò que moltes vegades preferim deixar a les ombres: la vergonya, el desig, el passat familiar que pesa més del que un volgués admetre.
«El abuelo», Aleksandr Chudakov
★★★★★★☆☆☆☆
Llegué a «El abuelo», de Aleksandr Chudakov, con grandes expectativas: Premio Booker ruso a la mejor novela de la década, excelentes críticas y editada por una editorial de confianza como es Automática. Sin embargo, ha sido una lectura que me ha generado sensaciones encontradas. Tiene momentos de gran profundidad y belleza, pero también pasajes en los que cuesta seguir el hilo o conectar emocionalmente con lo que se narra.
«El refugi del temps», Georgi Gospodínov
★★★★★★★★★☆
«El refugi del temps» ha estat una lectura que m’ha captivat de principi a fi. És el primer llibre que llegesc de Georgi Gospodínov, i, sincerament, no serà l’últim. La seua manera d’explorar el temps, la memòria i la identitat col·lectiva és tan fascinant que m’ha deixat amb ganes de descobrir més d’aquest autor tan original.
«Fortuna», Hernán Díaz
★★★★★★★★★☆
«Fortuna» és una sàtira intel·ligent sobre la riquesa, el poder i la veritat. Amb múltiples veus i estils, Hernan Diaz desconstrueix la manera com s’escriu —i es manipula— la història.
«Araña», Jon Bilbao
★★★★★★★★★☆
Si buscas respuestas claras, vete olvidando: Araña es un viaje al malestar invisible, a las tensiones familiares y a las telarañas emocionales que todos fingimos no ver. Bilbao te atrapa… y no te suelta.
«El problema final», Arturo Pérez-Reverte
★★★★★★★★☆☆
Un homenaje a Holmes, un guiño al cine de saldo y un montón de pistas falsas: Pérez-Reverte se divierte y nos engaña con estilo, demostrando que hasta el misterio más sobado puede tener su último truco.
«La muerte del sol», Yan Lianke
★★★★★★★★☆☆
Realismo mágico, aislamiento total y una crítica social más afilada que una daga. Yan Lianke nos regala una novela en la que reírte es casi tan incómodo como darte cuenta de lo mucho que nos parecemos.
Expecto Lectronum 