★★★★★★★★★★
«Septología» es como quedarse atrapado en tus propios pensamientos… durante setecientas páginas. Y, sorprendentemente, no quieres escapar. Jon Fosse convierte la repetición y la duda en arte puro. Ideal para lectores pacientes (o masoquistas felices).
Categoría: Narrativa s. XXI
«Monasterio», Eduardo Halfon
★★★★★★★★☆☆
«Monasterio» ha sido mi primera incursión en la obra de Eduardo Halfon, y debo decir que su estilo narrativo me atrapó desde el principio. Su prosa es envolvente, contenida, con esa capacidad de decir mucho con pocas palabras.
«Temporada de huracanes», Fernanda Melchor
★★☆☆☆☆☆☆☆☆
Vomitiva, desagradable, repugnante… No sé qué más calificativos darle. Y lo siento, porque tenía muchas ganas de que me gustara.
«Solenoide», Mircea Cărtărescu
★★★★★★★★★☆
Hay libros que lees, disfrutas (o no) y sigues con tu vida. Hay otros que, como un virus latente, permanecen en tu memoria. Y luego está «Solenoide», que se mete en tu cabeza y se apropia de ella como un huésped insistente, un inquilino que no paga renta y que, de paso, te cambia la cerradura de la percepción de la realidad.
«Sóniechka», Ludmila Ulitskaya
★★★★★★★★☆☆
«Sóniechka» de Ludmila Ulitskaya es una de esas historias que te atrapan sin darte cuenta. Los personajes, aunque a veces raritos, son tan reales que podrías cruzártelos en la calle cualquier día.
«Los extraños», Jon Bilbao
★★★★★★★☆☆☆
La irrupción de lo extraño en la rutina es un tema recurrente en la literatura. En «Los extraños», Jon Bilbao demuestra que lo inquietante no necesita anunciarse con estridencias.
«Klara i el sol», Kazuo Ishiguro
★★★★★★★★★★
Què pot eixir malament d’un món tecnològic, nens modificats genèticament i robots empàtics? Exacte: tot. Si vols replantejar-te la humanitat des d’un circuit, aquesta és la teua. Ishiguro, el mestre de la tristesa amb educació. Però tranquil, que no ploraràs… massa.
«Les ombres fugaces», Christian Guay-Poliquin
★★★★★★☆☆☆☆
Quan tot s’enfonsa –literalment i figuradament– i la llum no torna, només et queda confiar en desconeguts, caminar entre ombres i preguntar-te per què, exactament, no vas triar quedar-te al llit.
«La possibilitat de dir-ne casa», Marta Orriols
★★★★★☆☆☆☆☆
La maternitat, la parella, la identitat i altres meravelles quotidianes explicades amb elegància i molta calma. Tanta calma que pots fer una migdiada entre pensament i pensament sense perdre el fil.
«El pes de la neu», Christian Guay-Poliquin
★★★★★★★☆☆☆
«El pes de la neu», de Christian Guay-Poliquin, és una novel·la amb una atmosfera molt aconseguida, on el fred i l’espera ho impregnen tot. La història parteix d’una premissa interessant: un home ferit queda atrapat en una cabana, depenent d’un ancià que en té cura mentre l’hivern es tanca sobre ells. En aquest context d’aïllament extrem, la supervivència esdevé tant una qüestió física com psicològica.
«Assaig sobre la lucidesa», José Saramago
★★★★★★★★★☆
Quan tot un país vota en blanc, el govern s’espanta. Perquè clar, la democràcia està molt bé… fins que la gent la pren seriosament. Una sàtira política que fa més por que gràcia. O no.
«Mares i fills», Theodor Kallifatides
★★★★★★★★★★
Kallifatides parla de mares, fills i tot eixe embolic emocional que arrosseguem tota la vida. Filosofia, amor, frustració i tot amb eixa elegància dolorosa que et fa sospirar mentre dissimules la llagrimeta.
Expecto Lectronum 